Je Me Souviens (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 1)

Un relat de: deòmises

Sento el batec de la veu
En els records de l'arbre
Mentre la mar s'empassa el meu bot:
Es tanca rera meu la porta
Que m'ha guiat fins aquí, es tanca en la meva carn…

Torno al deliri que m'ha dut lluny de casa
I esdevinc de nou l'oblidat nen:
Els seus ulls, innocents fa temps, escolten la campana
De la vida i ressona en l'eternitat del cel…

Potser els misteris creixen en la sang
Convertida en record d'immutable pedra:
En l'oblit, la fam de la neu,
Deixo la memòria, fugissera com un peix…

/Em recordo de la vida, que s'allunya…/

Comentaris

  • Títol estrany[Ofensiu]
    Salgado | 12-12-2007 | Valoració: 10

    i darrer vers lapidari: Em recordo de la vida que s'allunya.

    Nova sèrie que no s'ha atrevit a comentar encara ningú.

    Una abraçada, Xavier

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306059 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978