Cercador
Je Me Souviens (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 1)
Un relat de: deòmisesSento el batec de la veu
En els records de l'arbre
Mentre la mar s'empassa el meu bot:
Es tanca rera meu la porta
Que m'ha guiat fins aquí, es tanca en la meva carn
Torno al deliri que m'ha dut lluny de casa
I esdevinc de nou l'oblidat nen:
Els seus ulls, innocents fa temps, escolten la campana
De la vida i ressona en l'eternitat del cel
Potser els misteris creixen en la sang
Convertida en record d'immutable pedra:
En l'oblit, la fam de la neu,
Deixo la memòria, fugissera com un peix
/Em recordo de la vida, que s'allunya /
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978