Ment lliure

Entenc la revolta de la teva veu.
Suposo que no tots els metges són iguals, com en tots els àmbits. Hi ha gent més sensible que d'altres.
Sóc farmacèutica i treballo molt a prop d'un Hospital Psiquiàtric. Molts clients són tractats allà.
I el fet de parlar amb ells molt sovint, de les seves coses i il·lusions, tan iguales, a les meves, em fa adonar que hi han estigmes bàrbars, per desconeixença o per ignorància. I el pitjor, els clixés o etiquetes o els prejudicis en front el que és diferent.
S'ha de seguir lluitant, poc a poc, tot millora.
Entenc la ràbia que expresses en el teu relat. El fet de verbalitzar-la, et fa més forta.

Una abraçada!
Un plaer llegir-te.

gypsy

M'he sentit molt identificat amb aquesta crítica. Perque tinc esquizofrènia i m'han de medicar, i a vegades haig d'ingressar. Hi ha moments horribles.
Els metges es creuen superiors, es creuen que saben tot el que et passa. Jo prenc una medicació que em provoca uns efectes secundaris fulminants i la meva psiquiatra m'atén una vegada a la setmana, durant uns deu minuts. Es creu que em coneix.
Per a molta gent ja tinc l'etiqueta de malalt mental o de boig. Però com es pot entendre una "malaltia" que "pateixo" d'aquesta manera? És que una persona que pateix una malaltia física està boja? Als que patim, se'ns ha de tractar de bojos? I diuen que avancem? Avancem cap a on? Que potser avança, el món? És el mateix.


Sergi

amb el comentari de sota! ets molt valenta. I m'encanta la frase "no cal espantar-se per ser minoria, que podem lluitar i no entrar en el vostre joc".... val més ser minoria i tenir les coses clares que ser una majoria poc convençuda... aleshores, tens les de guanyar. I amb aquest esperit de lluita, encara més! les caselles mai han estat agradables... fins al punt que penso que aquells que les posen ho fan com a escut protector, per evitar que els les posin a ells...
una abraçada!

Jo no estic en cap expectre de marginalitat, així doncs no tinc cap problema en aquest aspecte però em molesta moltíssim la mirada per damunt de l'espatlla d'aquells que es creuen "normals". I què és ser normal? Creure que tenen el monopoli de la raó, creure que aquells que no són com ells haurien d'estar exclosos de la societat? Que Déu els perdoni, que no saben el que diuen. Més comprensió i més caritat, que Déu ens ha fet a tots diferents. I viva la diferència!!! Molts petons.
M'encantat el teu text reivindicatori.