Memento

Un relat de: gypsy

Senyals, codis, records,
moments, instants de tu,
deturats en la memòria
inert del pensament.

El pas del temps m'ha fet esclava
de la teva mirada hipodèrmica
avesada a provocar sotracs
en el meu precari interior.

T'amago les meves foscors,
ocultes als teus ulls analítics
i fugo com una bèstia ferida,
nafrada i escorxada em trenco
en mil bocins que res no valen.

Cerco la llum des de l'obscuritat
i em deleixo pel darrer estrall,
commoció estricta i precisa,
després,
la mort amb el seu mantell.


gypsy

Comentaris

  • per molts anys![Ofensiu]
    manel | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Taller escriptura ronda 1[Ofensiu]
    pivotatomic | 01-02-2007

    Amb una mica de retard, intento comentar aquest text

    Aviam, primer de tot, et recordo que jo sóc l'enemic de la poesia. El senyor obscur. El maligne. Amb això, t'imaginaràs que no sóc el més indicat per fer-te un comentari adient. De fet, de cara a futures rondes, jo suggeriria que elements com jo, desprovistos de sensibilitat i ganes de llegir entre línees, fossim confinats a grups on només hi hagués prosa. Més que res, de cara a no haver de fer el ridícul com jo faré ara, intentant comentar-te.

    Be, som-hi.

    La teva poesia em sembla força ben escrita. Carregada d'intenció, d'imatges, de frases que requereixen pensar-les tres vegades per tal d'anar més enllà que les simples paraules utilitzades. De, en definitiva, el que jo crec que ha de ser la poesia.

    M'encanta la frase "Mirada hipodèrmica" i, en canvi, encara que això no val res (o ben poc) canviaria paraules como "detura" (atura), o la combinació "nafrada i escorxada" (que no em preguntis per què, però em tira una mica enrere). També tens una flata d'ortografia grossa com "fugo", que tira una mica d'esquena. S'ha de ser tikis mikis, sorry.

    Poc més et puc dir, de veritat. Jo no en sé de llegir poesia. Mai m'ha agradat i cada cop que ho intento descobreixo que no hi estic fet. Jo, en la literatura, busco altres coses (històries, més que no pas sentiments) i no hi ha res a fer. De fet, tampoc m'agraden prosistes del calibre de Borges, Cortazar o Faulkner, i tampoc m'hi esforço en llegir-los.

    Ara bé, reconec el que està ben escrit i, sobretot, repeteixo, amb intenció. I aquesta poesia la te. Per això, des de l'admiració del que tenim envers d'aquells que fan alguna cosa de la que nosaltres som i serem incapaços, et felicito.

  • Taller d'Escriptura, ronda 1[Ofensiu]
    pseudo | 28-01-2007

    Bones!

    Tot i que et comenti ara, no vol dir que fins avui no m'hagués llegit la poesia, al contrari. Volia poder disposar de més temps per poder aprofundir més en el seu contingut.

    En aquesta poesia es pot apreciar que tens un vocabulari ric, entre d'altres destaco els següents mots, que he hagut de buscar al diccionari: hipodèrmica, nafrada i estrall.

    El primer problema el trobo amb hipodèrmica, al qual li he trobat una dualitat de sentit, d'una banda per sota de la pell, per l'altre són un tipus d'insectes que ponen ous sobre la pell dels bovins causant-lis tumors. Quan toqui el contingut tornaré a aquesta petita explicació.

    D'entrada podem dir que es tracta d'una poesia lliure, tant en ritme com en nombre de versos. Tenim quatre estrofes, de les quals les dues primeres consten de 4 versos i les dues darreres de 5.


    La primera estrofa per mi és la part més fluixa del relat, dòna a pensar que s'hagi escrit en dues fases tota la poesia, i la primera o la darrera fòs aquesta primera estrofa.

    Al dir la més fluixa és perquè primer de tot trobo que les dues primeres paraules, "Senyals, codis" no m'acaben d'encaixar amb les altres que segueixen que les trobo més intenses. Potser que no hagi entés ben bé que volies dir amb senyals i codis.

    D'aquesta estrofa, també els dos darrers versos els hi trobo a faltar alguna cosa, que pot ser simplement una coma al final del tercer vers, que ens marqui que no és la mateixa "oració" de manera que no tenen lligam sintàctic.

    Tornant a veure les primeres paraules, que sembla que marquin una llista, jo hauria reestructurat aquesta estrofa de la següent manera:

    "Senyals, codis, records,
    moments i instants de tu
    deturats en la memòria:
    inert del pensament"

    I vaja aquesta és la idea que se m'ha quedat d'aquesta estrofa principalment els records i moments viscuts amb aquesta persona, que queden gravats a la memòria, a més a més amb un pensament que no avança si no que manté els mateixos records, com si tot seguís igual.


    En la segona estrofa és quan podem completar de sentit a la primera, sinó podriem pensar que tot el que descrivies era per bó, amb el sentit de tot s'atura només pensa en l'enamorat/da i sembla que la resta de coses s'esvaeixin, però crec que la poesia va més enllà.

    És en aquesta estrofa on veiem que a mesura que anava passant el temps el/la protagonista anava essent maltractat/da amb una mirada que penetra dins de la pell, i fins i tot "provoca els tumors com els insectes hipodèrmics" a l'interior del protagonista. També podem veure que els maltractaments no són físics sinó psíquics.

    La següent estrofa, no m'ha acabat de quedar clar el que volies expressar amb "les meves foscors" per mi seria "el que em preocupa el que em fa mal" però no tinc clar si volies donar-li aquest sentit. Tot i això la estrofa em descriu el fet de fugir del maltractament, amagar-se i plorar, ocultant el mal que li fan.
    En aquesta també crec que on diu fugo hauria de dir fujo.


    Finalment a la darrera, sembla que tinguí un brí d'esperança, convencent-se que no tornarà a passar, i sinó tenir el suicidi com a sortida.


    Tornant a revisar les 4 estrofes, sembla que cadascuna ens narrés un aspecte ben diferent.

    La primera l'enamorament i el fet de mantenir els moments idílics sempre presents.

    La segona veure que a mesura que passa el temps va essent maltractada, i cada vegada amb més freqüència.

    La tercera la reacció de la víctima, amagar-se i plorar.

    La quarta l'esperança de dir que com a molt passarà només un cop més...


    De coses que canviaria, com t'he esmentat només aquells detallets de la primera estrofa.

    També vull afegir que combines les paraules d'una manera increïble, alguns exemples són els 4 darrers versos, la segona estrofa sencera i els tres últims versos de la 3 estrofa.








  • Taller d'escriptura. Ronda I.[Ofensiu]
    qwark | 24-12-2006

    L'estructura és mig regular. Comença amb una primera estrofa de quatre versos curts, de ritme ràpid. Després passes a una segona estrofa de quatre versos de vuit o nou síl·labes. Llargada que mantens en la tercera, de cinc versos. En la darrera estrofa, trenques completament la regularitat. Així, per la forma, jo entendria que hi ha tres parts definides (una introducció de 4 versos, un desenvolupament més narratiu, de 8 versos i una conclusió estètica de 5 versos) però que tampoc t'has lligat completament a elles a l'hora d'escriure el poema.

    La rima és inexistent. Per tant, com li vaig dir a en pseudo, m'imagino que no pretens basar-te en la forma sinó que dediques els teus esforços al contingut, escollint les paraules pel seu significat i no pel seu so. El vocabulari és ric, segons el meu parer (he hagut de buscar algun mot al diccionari).

    El centre gravitatori de la poesia entenc que és un amor no correspost o trencat. Al voltant d'ell hi trobem elements clàssics del romanticisme: foscor, dolor, mort, sang, destrucció. Entenc que el romanticisme busca la grandesa en l'estètica del martiri de l'amor. Un personatge que pateix, i el patiment és tan immens que el personatge intenta créixer a partir d'ell, tot i que sap que, en termes absoluts, està condemnat a la destrucció.

    Des d'aquest punt de vista, l'estrofa final es pot entendre de qualsevol de les dues maneres (són la mateixa). El desig de mort, tant se val si correspon al personatge o a l'amor que el posseeix. Entenc que la identificació del personatge amb el seu amor és total i, per tant, si mor l'amor, mor el personatge, tal i com el coneixem.

    Finalment, com a opinió personal, uns detalls. M'agrada el títol, en llatí, que em recorda una pel·lícula molt original (que té poc a veure amb el poema, diria). El vuitè vers em grinyola estèticament, però no sabria dir-te per què. En canvi el penúltim, fa un trencament que m'agrada.

  • Taller d'escriptura. Ronda I [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 19-12-2006 | Valoració: 9

    Estructura i contingut
    Seguiment de paraules amb un ritme que crea continuitat poética.

    Introducció d'un personatge que ens parla d'un altre, dels seus pensaments, de la seva memoria, de les imatges i sentiments que han creat en el seus records, i que ens els trasmets al lector per poder compartir-los.

    Et dona una imatge d'amor que esclavitza, que pot crear adicció, i que es negatiu
    Aquest amor negatiu, i obsessiu, sembla que trenca a la persona que el peteix. Sobre tot en el gir final que es la perdua final del tot la que crea el dolor.

    Les imatges i el vocabulari usat per crear-lo es dona de forma equilibrada i amb una riqueza sincerament que crec ben trobada.

    L'Estructura del poema va augmentant la relació entre els dos personatges, fins que al final sembla que aquesta relació es perd.

    Part literaria

    El sentit intim del poema, sembla reflexar un eamor obsessiu, i gaire bé negatiu, i que al final sembla trencar-se potser per la mort. El títol, sembla fer una roda a través de la línea argumental entre el principi i el final del poema.

    Malgrat tot, el poema es equilibrat i ritmic, i m'agradat, però per altra banda es trist, i té imatges clares i fortes, que m'agraden. Es contundent i aporta un ritme que te incidencia en el lector.

    No sé gaire de poesia, però aquest poema m'ha agradat bastant. Si no t'he comentat prou bé ho lamento, però es que no entenc gaire de poesia.

    Un petó.

  • DUES POESIES MOLT MAQUES[Ofensiu]
    Mai | 31-10-2006 | Valoració: 10

    No t'habia llegit mai i no sé pas el que m'habia perdut. Felicitats !
    Moltes gràcies pel teu comentari!!

    Una abraçada!!

  • obscuritat[Ofensiu]
    manel | 30-10-2006

    Un poema fosc, tètric, tristament dolorós.

    mirada hipodèrmica...
    ulls analítics ...

    Estàs fugint d'un amor angoixant?
    Aquesta fugida et pot dur fins a l'autodestrucció (literalment o mudant la personalitat)?
    M'has deixat un regust d'inquietud en l'ànima.

    petons,
    manel

  • Certament...[Ofensiu]
    brideshead | 30-10-2006

    Un gest, una mirada, un silenci, un somriure còmplice... sempre són senyals codificats que et poden dir més que mil paraules.

    Si t'hi fixes bé, tot són 'mementos' a la vida... Cada instant que passa, cada experiència viscuda ahir, ara i demà, són fotografies que es queden revel·lades a la nostra memòria, i elles són les que fan que siguem d'una manera o d'una altra.

    Moltes vegades ens sembla que podem fugir ...

    "com una bèstia ferida,
    nafrada i escorxada em trenco
    en mil bocins que res no valen."

    Això no ho creguis... cadascun d'aquests mil bocins tenen vida pròpia, perquè són part d'un jo sencer que, segur, podràs recomposar. Ara bé, serà un jo diferent, com tota remuntada de qualsevol caiguda mai no és la mateixa remuntada, sempre té elements afegits que la fan única.... i possiblement millor.

    Però sempre ens delim per un "darrer estrall"... al cap i a la fi, la mort ja s'encarregarà de venir "amb el seu mantell" a posar punt i final a tots els "mementos" que hagim sabut crear.

    Un bon poema, gypsy. Un bon exercici lingüístic, poètic i argumental.

    I no puc deixar de felicitar-te, també, per aquestes dues poesies teves que ens permets contemplar... precioses!

    Una abraçada.

  • hi ha vida[Ofensiu]
    jaumesb | 30-10-2006 | Valoració: 10

    en el cel

    gràcies per anar enrera
    i per cercar la llum


    ens cal qui agafi els trossos
    i els torni al seu lloc

    el niu ja té llum pròpia

  • Hi ha..[Ofensiu]
    AVERROIS | 29-10-2006 | Valoració: 10

    ...molta força en els dos vers:
    nafrada i escorxada em trenco
    en mil bocins que res no valen.
    Quantes vegades hem de recollir els mil bocins de cor i tornar a començar, perquè sigui bona o dolenta la vida és per viure-la.
    Una abraçada.

  • Brutal i bell![Ofensiu]
    Arbequina | 25-10-2006 | Valoració: 10

    Gran combinació!
    La teva poesia raja senzilla cap un mar de complexitats, perquè és autèntica poesia. Aquesta m'ha deixat molt a gust, molt content d'haver-la llegit.
    En fi, una abraçada per a tu i per a les teves belles poesies, les escrites i les millors, que brilen com dos sols que són.

    Arbequina.

  • Senzillament meravellós[Ofensiu]
    roda03 | 24-10-2006 | Valoració: 10

    Hola Gypsy,
    Quan un poema et produeix l'esclaf i les esgarrifances de la teva pell barrejada amb sang ardent que batega des del cor, això vol dir que el poema arriba i que és prou profund.
    Feia temps que no gaudia de poetesses d'aquesta intensitat.
    Moltes gràcies per regalar-nos la teva poesia senzilla, noble i colpidora.
    Brindo pels teus poemes plens d'esperança i d'amor davant d'un món vuit de veritat i ple de guerres i d'odis.
    Brindo per les nostres vides,
    Roda03

  • tendresa, afecte, feblesa, duresa.[Ofensiu]
    Xitus | 23-10-2006 | Valoració: 10

    gypsy,
    primer de tot agraïr-te els teus comentaris. M'agradaria tenir l'estat d'ànim com per entrar més sovint i comentar-te'n més. De ben segur que aviat, temps al temps.

    Dit això,

    els teus versets m'han deixat extrany. Un contrast entre tendresa i afecte, feblesa i duresa.

    Especialment l'última estrofa.

    Cerco la llum des de l'obscuritat
    i em deleixo pel darrer estrall,
    commoció estricta i precisa,
    després,
    la mort amb el seu mantell.

    A mi personalment em duu a pensar en la creació d'un projecte o d'una idea al cap, la seva gestació, amb la il·lusió que comporta, feta des de la clandestinitat que permet el retrobament interior (si en tens prou confiança), com un petit gaudi regenerador. Després, pel que sigui, es desfà, no es duu a terme, o sí, però requereix un període refractari. I així torna el cicle.

    Potser no anaves per aquí però és el que m'ha inspirat.

    Quines dues filles més maques que tens!!!!!!!!!!Quins solets!!!

    Una abraçada,

    Xitus.

  • Memòria plena[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-10-2006 | Valoració: 10

    En el pensament queden aguardats com dins un cofre secret tots aquells tresors que anomenes... allà podem regirar-los, amb compte, de tant en tant, assaborint-los; d'allà podem, en alguna ocasió especial, treure'ls un moment per observar-los a la llum d'avui, amb cura de no estripar-los.

    Des de l'obscuritat tendim a buscar la llum, però aquesta fereix els ulls, de vegades.
    També ens pot ferir una mirada... o omplir-nos de vida!

    Pensament, obscuritat, vida, mort: racons incommensurables!

    T'envio una abraçada immensa, per si vols posar-te-la com un mantell d'afecte,
    Unaquimera

  • de vegades...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10

    quan viatjo en cotxe, veig muntanyes encetades ensenyant les entranyes, on es veuen les diferents capes de sedimentació del pas dels anys... i em recorda la semblança amb la vida, amb els records que són allí, en el subsòl, petrificats intentant desfossilitzar-se i sotragar el cor... però amb el temps també, hi ha nascut una capa gruixuda de terra fèrtil amb altres arbres i altres flors...
    Una abraçada, DAMA de la poesia!

  • Cerques la llum[Ofensiu]
    Lady_shalott | 20-10-2006 | Valoració: 10

    i la trobes. Aquella que neix amagada i distreta i que s'admira dins l'incert.

    M'agrada la teva llum.

  • errada ortogràfica[Ofensiu]
    gypsy | 20-10-2006

    lapsus: és "fujo" no "fugo".

    Ho sento, em fa un mal la vista, uf.

  • destil.la ràbia,[Ofensiu]
    blaumar | 20-10-2006

    no deixes que les paraules s'adormin al paladar.
    La poesia d'una execució.

  • compendis de lleis, de mementos[Ofensiu]
    Becari | 20-10-2006 | Valoració: 10

    i del que te sentit de veritat al nostre record. una Joia de relats en català. fantàstic

  • camins[Ofensiu]
    jaumesb | 20-10-2006 | Valoració: 10

    puc sentir ganes de donar bofetades,
    però la meva mare em va ensenyar a posar el mal geni sota les soles de les sabates
    el meu amor m'ha ensenyat a esmolar l'estraleta blanca per tallar el que no em cal i deixar que el que em cal agafi vida

  • jaumesb | 20-10-2006

    és de debó poesia lírica ho sento molt

    si és un exercici retòric està molt bé

    si la llum venç, essent vençuda, genial

    si l'amor et guia i et mou cal que em mengi tots els sis que encara no he dinat

    sigues feliç

Valoració mitja: 9.92

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

424573 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu