Mel, formatge i flors gelades

Mel, formatge i flors gelades


Vacances d'hivern al poble costaner. Fred, flors gelades i sopes calentes —de les que cremen massa pel gust d'alguns—. Il·lusió especial, que només es viu a l'hivern, a la casa lila de la tia Sònia. Durant els primers dies: festa, energia i bogeria al cor de tota la família. Esdevenen tot de coses bones, petits i grans moments de felicitat compartida que més tard recordaran amb enyorança.


La petita de la casa, la Martina, la més capritxosa, vol mel al formatge durant el dinar de Nadal. No n'hi ha, ni formatge ni mel a la casa, però la mare diu que ho tindrà al migdia a taula perquè faria qualsevol per les seves nenes, per la Martina i per l'Adela, que és la gran. Agafa el cotxe perquè al poble costaner tot és tancat des del dia abans. La seva germana, la que viu a la casa lila, li diu que a la ciutat del costat té una amiga que treballa en una botiga, que li ha trucat i que l'espera amb la mel i el formatge. Carretera estreta i glaçada, falta de cadenes. Impacte. Mare morta per un cop de malastrugança. 


Pare absent, germana dissortada i tia desgraciada. I, tot i això, passat el dany inicial comportat pel desastre, l'Adela es recompon. No perd mai el somriure que omple la seva cara blanca, blanca com les flors gelades, perquè la mare sempre li deia que això li donava forces, i l'Adela vol ser forta perquè és altres puguin emmirallar-se en ella i tirar endavant. Vol que l'escalfor dels primers raigs del sol de primavera encenguin el seu cor una altra vegada. I a poc a poc, ho aconsegueix, quan les flors deixen d’estar gelades i quan el formatge torna a anar acompanyat de mel durant els dinars. 


Pseudònim:
—Mar glaçat