Matins en solitud

MATINS EN SOLITUD


Quan s’aixecà pel matí, ell havia partit i, una vegada més, l’havia deixada allà sola. Veure la meitat de llit buit li feia molt de mal i li provocava una terrible sensació d’abandó.
Mentre mirava embadalida una foto seva, li venien al cap moltes imatges del vespre anterior, però el fet de pensar que ara era amb la seva esposa i no amb ella l'angoixava profundament i la feia sentir estúpida per enyorar allò que mai havia tingut.
Immersa en la seva solitud, una suor freda li començà a regalimar pel front. Tancà els ulls, s’oblidà per un instant de tot, i allà, entre flassades i llençols, deixà anar tot el seu desig i passió.
Es va portar els dits a la boca, els llepà sensualment i els dirigí amb suavitat i delicadesa per tot el cos, sense deixar ni un mil·límetre de pell per a explorar. En arribar als pits, ferms i imponents, notà una forta sacsejada mentre envoltava i acaronava els seus turgents mugrons.
Lentament, l’angoixa va anar donant pas a una intensa sensació de goig, que arribà a la màxima expressió quan trobà la fruita prohibida que rajava dels seus llavis innocents. Àvida de luxúria, l’assaborí i acaricià dolçament com si fos el suau pètal d’una flor, gaudint de tot un univers d’emocions, fins a notar una gran esgarrifança per tot el cos i una excitació tan intensa que li feu perdre definitivament el sentit, com mai abans li havia passat.
Un cop recobrà l’alè, extasiada de plaer, se sentí plenament alliberada i cregué, per primera vegada a la seva vida, que no necessitava la companyia de ningú per a sentir-se plena i feliç.
Empoderada com mai, s’aixecà, decidida a acabar amb tot allò que tant l’ofegava quan, just en aquell moment, sonà el telèfon. Era ell recitant-li tota una llista de paraules boniques que sabia perfectament que ella volia escoltar, i que feren que la seva ment tornés a caure presa de falses promeses i fantasiés de nou amb un matí en el qual, a la fi, l’acompanyaria a l’altre costat del llit.



Pseudònim: Boreal