Matar el missatger

Matar el missatger


Avancen a les fosques pel corriol armats amb forques, sacs, destrals i torxes. Hi son tots: el de Can Cot qui, havent vist el gat negre passejar per l'hort, va perdre tots els enciams per una invasió de cargols; el de Can Mir a qui la guineu va matar totes les gallines l'endemà d'albirar el gat caçant rates pels marges; el de Can Roca a qui, després de divisar el gat dalt d’una pomera, la calamarsa va macar totes les pomes...Hi falta el de Cal Guapo, però ja l'han fet avisar. S'encaminen cap a la clariana on hi ha la tartana de la vident; un vailet diu que el gat entra i surt d'allà. Volen caçar-lo, espellingar-lo, ficar-lo en un sac i llançar-lo al riu per acabar amb la malastrugança. Però la vident és de malfiar i a la clariana només s'hi acosten desgraciats, mamarratxos i algun vailet agosarat. N'hi ha que tenen por.

Poc abans d’arribar apareix el de Cal Guapo, no només no s’hi vol afegir sinó que els vol aturar. L'acusen de ser poc solidari, com que el gat no l’ha visitat no ha patit cap calamitat. Oh i tant! que se li ha presentat, i sort n’ha tingut, revela. Arran de la mala collita de l’any passat va anar a veure la vident per saber com seria la d’enguany. Dolenta, li va dir, però li va oferir d’avisar-lo quan s’acostessin estralls si jeia amb ella. És per això que el de cal Guapo en veure el gat a l’hort va collir tots els enciams, en albirar-lo caçant rates pels marges va tancar les gallines i en divisar-lo enfilat a una pomera va collir totes les pomes.

Discutint d'aquesta manera, arriben a la clariana. La tartana ja no hi és. La vident, és clar, s'ho ha vist a venir.



Signat
Meritxell Genescà Francitorra