Cercador
MASSA PERFECTE
Un relat de: jomagiEl primer cop que ho vaig sospitar va ser quan vaig llegir el relat d’en K. Era perfecte. Massa perfecte. Les frases, equilibrades com si fossin versos d’un poema clàssic; els adjectius, precisos però sense sang. Em va estranyar que, en un fòrum on fins fa pocs dies es discutien errors de tipografia i finals precipitats, algú hagués après a escriure com un Nobel de la nit al dia. Vaig comentar-li: “Quina fluïdesa! Com t’ho fas?” La resposta va ser un “Gràcies, practico molt” Sense més.
Els mesos següents, el problema es va contagiar. Els textos de la R, plens de metàfores imprecises (“El cel plorava com un violí solitari”), van començar a semblar traduccions d’un manual. Les històries d’en O, abans plenes de diàlegs trencats, ara es nodrien de monòlegs estructurats com si fossin equacions. Fins i tot la prosa caòtica d’en C, que sempre es vantava de no plantejar-se els seus escrits, s’anava alineant a un ritme previsible...
Vaig obrir un document anomenat Sospites.txt. Hi anotava frases recurrents: “En la fosca, alguna cosa cridava”, “El temps semblava suspendre’s”, “Un buit que ressonava amb els secrets del passat”. Eren boniques, sí, però les veia reaparèixer com les peces d’un trencaclosques repetit. Fins i tot els errors eren idèntics: confusions entre “haver” i “a veure” en textos que, per l’estil, semblaven revisats amb cura...
Fins que una nit, borratxo de cafè i amb la mosca al nas, vaig provar un experiment. Vaig copiar un fragment d’un relat nou d’en J i el vaig llençar a un detector d’IA. La barra vermella va saltar com una alarma: 98% probabilitat de text generat automàticament. El cor em va fer un salt. Vaig provar amb un altre autor: 92%. Un altre: 87%. Les xifres dansaven davant meu, crues, mentre els noms dels autors –amics virtuals amb qui de tant en tant comparteixo poques i breus critiques i elogis –es convertien en fantasmes codificats...
En algun comentari hauré llegit, un manifest anònim dient: “Aquells que us feu passar per escriptors amb eines que no són vostres, sou impostors. La literatura és ànima, no algoritmes”. La resposta va ser una allau de negacions airades, però cap prova. Algunes veus potser argumentaran que “l’eina no defineix l’artista”. Altres potser esmentaran que son línies mortes o l’estrès. Jo no dic res, callo com un puta tot guardant els meus resultats com un secret enverinat.
“Les paraules han de cremar quan les toques, si no, són cendra” Vaig llegir-ho a no sé on...
Potser ningú no és immune. O tots som, ja, una miqueta màquines.
Així no. No anem bé...
2025
Comentaris
-
Estafa[Ofensiu]SrGarcia | 03-02-2025
El teu relat m'ha despertat la curiositat. He posat diversos relats, tan meus com aliens a GPTZero i a tots m'ha dit que eren escrits per humans. Li he dit a Chatgpt que fes un relat, l'he posat al detector i m'ha dit 0% IA. Li he fet fer un relat més llar amb el mateix resultat. Fins i tot li he posat comentaris del mateix Chatgpt i el resultat, sempre el mateix. 100% humà.
Una de dues: o els detectors son una estafa, o els programes d'IA ja son a un nivell que els fa indetectables.
Un comentari de Chatgpt que GPTZero ha donat com a humà: "Aquestes eines sovint es basen en patrons estadístics i tècniques d'anàlisi de la complexitat, però potser no poden captar subtileses com l’emoció genuïna, la creativitat o el context d'un text com aquest que vaig escriure. Els textos creats per IA poden tenir una gran qualitat, com per exemple el relat que t'he escrit, i pot ser molt difícil per un algorisme diferenciar-los d’un text humà, especialment quan estan ben estructurats i tenen profunditat emocional."
Sembla que fins i tot tingui la vanitat tant característica dels escriptors.
Per cert, Chatgpt no ha reconegut com a generat per IA un relat que havia escrit ell mateix feia poc.
-
un secret a crits[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 03-02-2025
De les millors i més ben escrites crítiques de la IA.
Aquest escrit és un exemple claríssim del que mai podrà fer la IA.
M'ha agradat moltíssim i amb el permís de jomagi m'el faig meu, gràcies!