Cercador
Mariona
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
MARIONA
Mare Erythraeum, planeta Mart, 12 de maig de 5021.
La Mariona es mira els peixets de colors que neden sota l'aigua. Li fa gràcia com es mouen. Li agradaria ser un d'ells. Ella no ho sap, però els avantpassats d'aquells peixets van ser portats des de la Terra fa milers d'anys... però això, a la Mariona, no l'interessa gaire... però sí altres coses.
-Mare, em puc banyar amb els peixets del mar?
-No, Mariona, ja saps que està prohibit.
-Però, per queeeeè? Jo vull nedar com ho fan ells!
-Però tu no ets un peix.
-No saps res, mama! -li respon la Mariona enfadada, mentre se'n va cap a la platja.
La Mariona no ho sap, però la seva mare té raó. Ella no pot nedar com els peixos. No va ser creada per això.
La Mariona encara no ho sap, però la setmana que ve tornarà a tenir aquesta conversa amb sa mare. La mateixa, exacta.
La Mariona va ser creada, fa milers d'anys, a imatge i semblança d’una nena Homo sapiens, per fer de joguet de companyia per als nens humans de Mart.
Quan els últims humans de Mart es van matar entre ells, ja no va quedar cap nen amb qui jugar. Tampoc van arribar més nens de la Terra. Allí tampoc n'hi quedava cap.
La seva mare, una computadora central, li esborra la memòria cada setmana, ja que és limitada i aviat se li omple.
Avui fa, exactament, 2164 anys, 27 setmanes, 14 dies, 20 hores i 57 segons, que la Mariona i la computadora tenen, com cada setmana, la mateixa conversa, i així continuarà, durant milers i milers d'anys, fins que el Sol col·lapsi, exploti, i s'emporti el planeta amb elles dues.
La Mariona es mira els peixets de colors que neden sota l'aigua. Li fa gràcia com es mouen. Li agradaria ser un d'ells. Però la mare li ha dit que no es pot banyar, que està prohibit. Ella no ho sap, però els seus circuits no aguantarien l'aigua salada.
Pseudònim:
Singapur Anual
Mare Erythraeum, planeta Mart, 12 de maig de 5021.
La Mariona es mira els peixets de colors que neden sota l'aigua. Li fa gràcia com es mouen. Li agradaria ser un d'ells. Ella no ho sap, però els avantpassats d'aquells peixets van ser portats des de la Terra fa milers d'anys... però això, a la Mariona, no l'interessa gaire... però sí altres coses.
-Mare, em puc banyar amb els peixets del mar?
-No, Mariona, ja saps que està prohibit.
-Però, per queeeeè? Jo vull nedar com ho fan ells!
-Però tu no ets un peix.
-No saps res, mama! -li respon la Mariona enfadada, mentre se'n va cap a la platja.
La Mariona no ho sap, però la seva mare té raó. Ella no pot nedar com els peixos. No va ser creada per això.
La Mariona encara no ho sap, però la setmana que ve tornarà a tenir aquesta conversa amb sa mare. La mateixa, exacta.
La Mariona va ser creada, fa milers d'anys, a imatge i semblança d’una nena Homo sapiens, per fer de joguet de companyia per als nens humans de Mart.
Quan els últims humans de Mart es van matar entre ells, ja no va quedar cap nen amb qui jugar. Tampoc van arribar més nens de la Terra. Allí tampoc n'hi quedava cap.
La seva mare, una computadora central, li esborra la memòria cada setmana, ja que és limitada i aviat se li omple.
Avui fa, exactament, 2164 anys, 27 setmanes, 14 dies, 20 hores i 57 segons, que la Mariona i la computadora tenen, com cada setmana, la mateixa conversa, i així continuarà, durant milers i milers d'anys, fins que el Sol col·lapsi, exploti, i s'emporti el planeta amb elles dues.
La Mariona es mira els peixets de colors que neden sota l'aigua. Li fa gràcia com es mouen. Li agradaria ser un d'ells. Però la mare li ha dit que no es pot banyar, que està prohibit. Ella no ho sap, però els seus circuits no aguantarien l'aigua salada.
Pseudònim:
Singapur Anual
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-03-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!