Cercador
Malson
Un relat de: deòmises- Compartir:
L'esperit de l'estrall creix en la meva carn
-La més obscura nit que m'enfosqueix la vida
Amb el record que mai no m'oblida-
I em deixa les espines de la llavor de l'arn.
L'ànima del mirall reneix en el meu cos
-El més feixuc despit que m'alenteix els passos
Per a abastar els meus somnis ja lassos-
I roba dels meus membres el descans del repòs.
Seré les despulles de l'escarn
Perquè la meva argila aturi la seva fugida
Del meu esperit vague, curull d'antics fracassos.
Seré l'erma pupil·la del parpre que s'ha clos,
Perdent entre els meus dies escassos
La llum que se m'apaga, que m'enfosqueix la vida.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
308438 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978