Cercador
Malastrugança agraïda
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
MALASTRUGANÇA AGRAÏDA
La Lis quedà embarassada del seu marit, un home despietat i gruer que l’amenaçà de matar el fill si naixia, amb tot, decidí tenir-ho, no volia impedir la vida de la criatura que creixia a dins seu. Nascut, tot i la pena, trià abandonar-lo a la porta d’un convent per evitar-li la mort. L’afligiment descomunal que sentí, l’arrossegà tota la vida, sols una espurna la mantenia viva, tornar-ho a veure abans d’esvair, ja que sofria una degradació avançava que l’atrotinava el cos.
La vida d’en Ton va ser agra, visqué moments difícils; tampoc brillà com a estudiant, l’aprenentatge i l’estudi li costaren una mica, sofrí les malalties greus que afectaren els pares, tanmateix, gràcies a la tenacitat i esforç que aplicà i, malgrat la inexperiència, se’n sortí, feu mans i mànigues per sobreviure. Sofrí la mort dels que tant estimava i el colpiment d’una carta remesa pels pares en què l’imploraven complir un deler i, malgrat el punyent desig, optà a fer-ho, més tard, estudià medicina, admirava saber com curar les persones emmalaltides. No li resultà fàcil, necessità Déu i ajut per a aconseguir ser un metge cèlebre i exercir com a tal a l’hospital on els pares passaren els últims anys de vida. Allà conegué una treballadora del centre, una dona introvertida que reflectia ofec i aflicció, compadit per la solitud que l’envoltava, li dedicà estones de conversa, fet que la senyora li agraí molt, ja que necessitava alliberar-se d’un pes que la cruixia profundament i d’un deler que la torbava perquè volia executar-lo abans d’expirar. A mesura que exhalaven, la similitud i proximitat entre tots dos era obvia, condolits per tot el sofert, no pogueren evitar ennuegar els ulls de brolls de llàgrimes ardents que emanaven de tant pesar i recança, i, alhora, de la joia i quietud que sentien.
Agraïren la malastrugança viscuda i l’agror patit per haver-los guiat a aconseguir el que tant ansiejaven.
Una abraçada commovedora i un petó tremolós els fongué en una agradívola calma. Eren mare i fill.
Pseudònim:
Ailec
La Lis quedà embarassada del seu marit, un home despietat i gruer que l’amenaçà de matar el fill si naixia, amb tot, decidí tenir-ho, no volia impedir la vida de la criatura que creixia a dins seu. Nascut, tot i la pena, trià abandonar-lo a la porta d’un convent per evitar-li la mort. L’afligiment descomunal que sentí, l’arrossegà tota la vida, sols una espurna la mantenia viva, tornar-ho a veure abans d’esvair, ja que sofria una degradació avançava que l’atrotinava el cos.
La vida d’en Ton va ser agra, visqué moments difícils; tampoc brillà com a estudiant, l’aprenentatge i l’estudi li costaren una mica, sofrí les malalties greus que afectaren els pares, tanmateix, gràcies a la tenacitat i esforç que aplicà i, malgrat la inexperiència, se’n sortí, feu mans i mànigues per sobreviure. Sofrí la mort dels que tant estimava i el colpiment d’una carta remesa pels pares en què l’imploraven complir un deler i, malgrat el punyent desig, optà a fer-ho, més tard, estudià medicina, admirava saber com curar les persones emmalaltides. No li resultà fàcil, necessità Déu i ajut per a aconseguir ser un metge cèlebre i exercir com a tal a l’hospital on els pares passaren els últims anys de vida. Allà conegué una treballadora del centre, una dona introvertida que reflectia ofec i aflicció, compadit per la solitud que l’envoltava, li dedicà estones de conversa, fet que la senyora li agraí molt, ja que necessitava alliberar-se d’un pes que la cruixia profundament i d’un deler que la torbava perquè volia executar-lo abans d’expirar. A mesura que exhalaven, la similitud i proximitat entre tots dos era obvia, condolits per tot el sofert, no pogueren evitar ennuegar els ulls de brolls de llàgrimes ardents que emanaven de tant pesar i recança, i, alhora, de la joia i quietud que sentien.
Agraïren la malastrugança viscuda i l’agror patit per haver-los guiat a aconseguir el que tant ansiejaven.
Una abraçada commovedora i un petó tremolós els fongué en una agradívola calma. Eren mare i fill.
Pseudònim:
Ailec
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 07-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!