Malalt terminal

de quina és (o pot ser) la situació actual de la llengua catalana i de les diverses maneres d'afrontar el tema per part de les diferents opcions polítiques. M'agrada aquest metàfora mèdica per a descriure aquests, per alguns, evidents estertors en la vida del català.

T'he de dir, però, que sense situar-me a l'altra banda del ventall opinador -dins d'aquell grup extremadament optimista- tampoc no estic gens d'acord amb les tesis tremendistes sobre la nostra llengua, del tipus com li he llegit a algú altre per aquí abaix "això s'acaba..." o "ens morim". I això que sóc nat a Barcelona, resident a Barcelona (perdó, a Sants) i amb poques perspectives de moure'm del Cap i Casal i, per tant, amb contacte diari i permanent amb la llengua castellana.

Que sí, que hi ha molts índexs negatius; que sí, que l'ús social és escàs en algunes franjes d'edat; que sí, que probablement no som capaços de fer útil la llengua en l'àmbit que en l'actualitat més creix i que més creixerà en termes quantitatius, que és el temps dedicat a l'oci.

Tot això és així. Però, malgrat tots els impediments, jo segueixo vivint la meva vida principalment en català... i a Barcelona. I com jo, moltíssims més. I aquest fet més aviat em fa ser positiu que no pas negatiu.

Qui sap què passarà en el futur? Qui sap si el català acabarà desapareixent o no? És probable que sí. I amb el català, centenars de llengües més. I el més paradoxal del cas és que estic convençut que quan desaparegui la llengua catalana -si finalment s'acompleixen les prediccions més negatives- aquesta desaparició s'esdevindrà en una situació d'independència política de Catalunya, probablement perquè com es comença a veure ara, l'existència d'un estat independent dins d'un món iniciàticament global no és ja cap garantia per a la supervivència d'una determinada llengua, igual que no és cap garantia per a la bona salut econòmica dels seus ciutadans.

Bé, quin rollo que he fotut.

En qualsevol cas, m'agradat molt aquest relat d'assassinats lingüístics per activa o per passiva.

Salut,

Roger

...a l'anterior comentari: "hem" sens "h", errors de teclejat... un espant, Argh!
(encara estic mig adormit, es veu! :D)

Fas una crítica molt lúcida, sense recòrrer a la demagògia. Seria molt interessant veure com s'ho farien els partits criticats per a defensar-se d'aquest elegant atac sense caure en la mala fe o la ignorància. Perquè d'ignorància de bona fe, no ens enganyem, n'hi ha fins hi tot en gent del PP que es pensa que estan fent un bé a Catalunya (sí noi, hi ha bona gent d'aquesta també, no es pot posar tot dins del mateix cistell, els maximalismes cauen per terra una vegada et mires la realitat amb la mirada neta... i això ja ho saps: què t'he de dir a tu que no sàpigues?).
Penso que has estat molt intel·ligent en centrar el relat en els plantejaments que tenene les forces que hi podrien fer alguna cosa i les possibles conseqüències que cada plítica pot tenir més que en definir tota la complexitat de la nostra societat al voltant del tema:Això requiriria tot un altre escrit.
Tot i que jo també sóc un pessimista de mena, miraria de no veure la nostra llengua com un malalt terminal, tampoc. Penso que és un malalt crònic, un ser molt vulnerable -que és cuida molt menys del que voldria per part dels que en formem part, els primers culpables de que no s'acabi d'aixecar- un er que viu en una constant esquizofrènia entre un orgull enorme i una modèstia que ratlla la meselleria de qui es creu inútil. Aquest malalt pot anar a parar a la zona dels terminals a la mínima que ens descuidem, això sí, però em de mirar de ser una mica imaginatius i mirar de trobar-li solucions. La meva dona -ha vingut de Nova Zelanda fa poc menys d'un any- encara no parla castellà però ja pot tenir llegir i tenir converses en català. Sempre ens retreu als catalans el nostre pesimisme. No obvia que els reptes que tenim al davant són titànics i a fora molts més enemics que amics però empre diu que, si hem resistit 300 anys d'extermini, persecució i minimització, el catlà sempre sobreviurà i arribarà a tenir algun dia el prestigi que es mereix.
No ho sé, jo també creuo els dits, no et pensis.
Bé, que ja m'empatollo massa. Adéu!

(Ep! i moltes gràcies pel cometari a lo del Quadern Gris :)

Florenci

així ens va...quina pena que tinguis tanta raó en el que exposes. Ens morim a poc a poc, però això s'acaba!

Molts petons astrònom estimat!!
fins aviat

PD: estàs molt guapo a la foto!

:)

...la teva opinió. És feixuc lluitar per la llengua i pel país en aquest marc polític.

Jo visc a poble, i potser no es nota tant, però quan baixo a la capital em poso les mans al cap!

Respecte la política, desenganyada. Sempre he votat, però cada dia em costa més.

Crec també que el jovent que puja els hi falta cultura i història, doncs molts porten la senyera i no saben ni d'on ve. Per estimar la llengua i el país has de saber la seva història, el què ha patit, les llàgrimes caigudes i la suor que ha comportat i comporta la lluita per ell.

En fi, no deixem de posar-hi el nostre granet de sorra, i a veure si entre tots aconseguim un remei per aquesta malaltia!

Una abraçada!

faltaría el model andorrà: Idioma oficial únic català. A la pràctica. L'idioma oficial únic es el diner i el ctalà no es parla majoritàriament ni amb "normalitat"o sigui com al principat, les illes i el Pais valencia. Però idiom aóficial únic Català.

Personalment crec que que es el únic que pot possibilitar una cert mantenimen de la nostra llengua a l'aldea global.

Una vegada en fòrum de Lavanguardia un Català va sugerir seriosament que això crearía inseguretat jurídica...¿inseguretat jurídica? ¿n'ha existit aquesta mena de seguretat pel català en els dadrrers 300 anys i escaig.

el vuit de març podem escollir entre Espanyolisme d'ultardreta, idem de dreta o diversos regionalismes.

propostes transformadores de la societat= 0

no pot anar pitjor, de fet tan sols podem millorar
tinc entés que l'esser humà va estar, en algún moment molt per sota del que es considera técnicament la més mínima posibilitat d'existencia d'una espècie.

perdona pel rtollo i mercès pel relat.