Mai t'eclipsis, Bruce

Un relat de: Bonhomia
MAI T’ECLIPSIS, BRUCE

Bruce… per què em fas això? T’escolto des de petitet, i te’m vas fent gran. Això vol dir que algun dia desapareixeràs de la meva vida, oi?
Un dia vaig escoltar per la ràdio Out In The Street i em vas començar a fer comprendre el que significa i que li ha donat i li dona importància a la meva vida el rock’n’roll.
Després et vaig anar descobrint, i així segueixo.
Ens deixaràs, el mal dia que ens abandonis, al teu testament, la teva promesa de tornar-te a veure més enllà d’aquesta maleïda vida que retrates tan bé?
Serem molts, els qui et trobarem a faltar. T’ho puc ben jurar. I moltes, és clar!
Ara em trobo escoltant, mentre escric, una versió teva del Twist And Shout... i de quina manera tan fulgurant la millores! Saps perfectament que això només ho saps fer tu.
Recordo el Clarence Clemmons. Sento la mateixa pena.
S’han fet molts llibres, molts articles, diccionaris, objectes de col.leccionista i molt, però que molt més, sobre i de tu. Però és que el que compta de veritat ets tu mateix! Em poden agradar els Rolling Stones i molts altres dinosaures del rock’n’roll, però com tu cap ni un!
Et puc assegurar que jo, passi el que passi, et seguiré sentint tota la vida, en els dos significats del terme sentir.
O sigui que ( ja sé que ho fas ) segueix-te cuidant bé, i fes-ho per tu. Així sempre ets tu mateix i pots donar el que ens dónes. Sóc conscient que t’agradaria donar molt més. No et preocupis, mig món t’estima.


P.D.:

Et desitjo tot el que sigui bo per a tu i tot el que t’agrada. Tenim tant, per agraïr-te... I amb aquesta carta no vull ser gens pessimista. Sé que tens molta vida per davant, tu mai et gastes. Amb la teva edat no crec que cap rocker conegut hagi donat tant com tu has donat i segueixes donant.
Si us plau, Bruce: fes que el dia que jo hagi de plorar quedi ben lluny d’aquest moment en que t’adreço les meves paraules.

Sincer i teu,
Sergi

Comentaris

  • "Et desitjo tot el que sigui bo per a tu"[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Hola Sergi. T'he llegit els dos últims relats. M'han semblat interessants, perquè, a la teua manera -això, la manera, és important per a mi- expliques com et sents o reflexiones i adverteixes al voltant d'una experiència teua amb l'LSD.
    Jo he volgut deixar-te unes paraules ací, perquè així en trac l'espina de no haver comentat abans aquest relat que em va tocar la fibra sensible; és ple de tendresa i humanitat, i tanmateix, has fet teua una manera molt personal i autèntica de comunicar-ho, de dir, que també he trobat en els poemes que escrius.
    Espere que el malestar siga puntual, que ara et trobes millor. Totes les persones, al llarg de la nostra vida, tenim daltabaixos i passem, de vegades, per coses que no desitjaríem a ningú, però, com diuen per ací baix, un bé i un mal no dura cent anys. Per a mi ha estat un plaer llegir-te i agraeix el comentari que em dediques.

  • Petita esmena[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-03-2016

    Volia dir "Boss", of course!

  • Ídols![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-03-2016

    Tots tenim els nostres ídols a la vida. Amb la teva carta/prec al "Buss" queda ben clara la teva admiració per aquest gran músic que molts voldríem que seguís anys i anys en actiu alegrant-nos la vida amb les seves cançons.
    Bon homenatge!

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-03-2016 | Valoració: 10

    Sergi, m'ha agradat molt l'exercici de sinceritat i proximitat que fas en aquesta carta. Els teus poemes i escrits tan reflexius contrasten amb aquesta carta tan sentida. Com un exercici de deixar anar l'emoció que ens desperta la música de'n Bruce. Un homenatge merescut a un músic que fa vibrar. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-03-2016 | Valoració: 10

    Una carta molt ben escrita. M´agradan molt els teus relats.
    Salutacions
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.