Cercador
Maduresa
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La Serena tè 42 anys i està prenyada. Està prou contenta. Sense
escarafalls. Però només hem de burxar una mica per saber que el desistja
profundament aquest fill. Ja no tant per ella com pel seu amor. Ell tè una filla
i ella li vol fer un mascle. Acte d' amor sense cap dubte. I, si ens posem
molt sentimentals, acte d' amor etern.
Sap com serà aquest nen. Tindrà els ulls blau pare, cabell rissat pare,
manera de fer mare. Ho pressent. Està profundament enamorada i això la
conduirà fins on ella no s’haguera mai imaginat.
I va ser un nen. Amb ulls blau pare, amb cabell rissat pare. I la mare? Ha
mort al part. S’ hi va quedar a la segona operació. Per segons.
La Serena està prenyada i contenta. Sap que tindrà aquest fill tot i que el
sentit comú li està bramàn dede el fons de l’ ànima que no és convenient,
que dic,és temerari, fins i tot molt perillòs. Ho sap. Tot i així el destí està de
la seva part. Se’n surt. Necessitarà una dècada per recuperarse. Sense
exagerar. El càncer de pit de fa tres anys li ha fet malbé la columna. Tornarà
a caminar. Fins i tot tornarà a tenir ganes de viure.Però el dolor a l’ànima , a
l`espatlla i a la cama s’ haura de passar. No hi ha més. Aquesta barreja d’univers, destí i causalitats li te preparat un aprenentatge que la sumirà en la
foscor durant tots aquests anys.
Quansevol final dels dos és tràgic. Quin haguera escollit ella en cas de
poder?.
El cert és que mai, ni per un instant, se n’arrepentit de haber tingut aquest
fill. Viva o morta. Sempre ho ha fet saber. Als quaranta anys tindrè un fill.
Segurament sabent que a aquesta edad hi existeix un límit. Tambè pensant
que en la primera part de la madurés hi resideix una serenor especial per
criar una nova vida.
Griselda Llaó i Escoda
escarafalls. Però només hem de burxar una mica per saber que el desistja
profundament aquest fill. Ja no tant per ella com pel seu amor. Ell tè una filla
i ella li vol fer un mascle. Acte d' amor sense cap dubte. I, si ens posem
molt sentimentals, acte d' amor etern.
Sap com serà aquest nen. Tindrà els ulls blau pare, cabell rissat pare,
manera de fer mare. Ho pressent. Està profundament enamorada i això la
conduirà fins on ella no s’haguera mai imaginat.
I va ser un nen. Amb ulls blau pare, amb cabell rissat pare. I la mare? Ha
mort al part. S’ hi va quedar a la segona operació. Per segons.
La Serena està prenyada i contenta. Sap que tindrà aquest fill tot i que el
sentit comú li està bramàn dede el fons de l’ ànima que no és convenient,
que dic,és temerari, fins i tot molt perillòs. Ho sap. Tot i així el destí està de
la seva part. Se’n surt. Necessitarà una dècada per recuperarse. Sense
exagerar. El càncer de pit de fa tres anys li ha fet malbé la columna. Tornarà
a caminar. Fins i tot tornarà a tenir ganes de viure.Però el dolor a l’ànima , a
l`espatlla i a la cama s’ haura de passar. No hi ha més. Aquesta barreja d’univers, destí i causalitats li te preparat un aprenentatge que la sumirà en la
foscor durant tots aquests anys.
Quansevol final dels dos és tràgic. Quin haguera escollit ella en cas de
poder?.
El cert és que mai, ni per un instant, se n’arrepentit de haber tingut aquest
fill. Viva o morta. Sempre ho ha fet saber. Als quaranta anys tindrè un fill.
Segurament sabent que a aquesta edad hi existeix un límit. Tambè pensant
que en la primera part de la madurés hi resideix una serenor especial per
criar una nova vida.
Griselda Llaó i Escoda
Comentaris
-
fill[Ofensiu]Imma Cauhé | 18-03-2015
Sempre un risc i una alegria, aquí potser una mica de competència per que ell ja en tenia de fills. Les decisions sempre porten a camins i metes desconegudes que s'han d'acceptar.
Bon relat.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!