Cercador
Lumière
Un relat de: deòmisesDeixes estès pel món el somni,
La brillantor del que t'envolta
Per a que tot sigui llum per als dies;
La vida només és allò que il·lumines.
Deixes entre les ones aquesta vida
Que desfàs del meu cor. Sóc jo.
La nit de l'esperit sóc jo mateix
I esdevindrà mort dins meu algun dia.
(En el començament, tot va sorgir de l'amor.)
Deixes que la mar se m'endugui l'ànima
Lluny de les hores, perquè tasti la seva sal
I contempli el firmament de l'estrella,
La lloança que faig a la lluna.
Deixes que la lluna sigui el centre de la nit,
La llum que il·luminarà el somni mundial,
Desvetllant la foscor amb el raig del sol orfe:
La llum es converteix en escuma, en grill del somni.
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978