LUCI

LUCI

Els companys de feina em diuen Luci. Estan orgullosos de mi i alhora envejosos.
Tinc unes qualitats molt apreciades. Són el resultat del treball de molt temps:
Constància, perseverança, paciència i esperit de sacrifici.
Fins fa poc utilitzava els llibres de les biblioteques com a mitjà de transport. M’infiltrava dins un llibre i cada cop que es prestava, viatjava amb ell fins a arribar al meu destinatari.
Ara tot s’ha accelerat. Amb les xarxes informàtiques em puc moure amb molta rapidesa. Ja no em cal cap llibre.
Si no vols continuar llegint, ho entendré! Si continues, ja no hi haurà marxa enrere.
Bé, tu ho has volgut.
Ja sóc aquí!
Notes una esgarrifança a l’esquena?
T’arriba un alè fètid?
La mirada se’t fa boirosa?
Sents la meva veu dins el teu cap?
Pots dominar els teus pensaments?
Ah! Ja ho sé tot de tu.
Conec els teus anhels més amagats. Els instints bàsics que tens reprimits.
S’ha acabat!
Ja no estàs sol!
Ara som, tu i jo.
Ets meu!
Els companys de feina em diuen Luci, però tu em pots dir, Fer.