L'oci del futur

Quasi bé no hi ha una orella, un nas o una cella que no exhibeixi un pírcing platejat, suposant que llengües, melics o mugrons no en siguin també dipositaris. Tampoc hi ha un peu enquibit en una sabata, les sabatilles esportives s'imposen dictatorials, així com ho fan les samarretes amb frases lapidàries (he deixat la droga, però no recordo on) o els pantalons per sota les natges, que deixen a la vista una roba interior minimalista (si el tanga és prou mereixedor d'aquest adjectiu). Per sobre de tot aquest típic paisatge adolescent, el comercial nota una certa violència velada procedent de la part més identificadora d'una persona: els ulls. Cap dels nois i noies, que l'envolten prop de l'objecte que promociona, els ensenya; o bé estan amagats darrera d'unes ulleres fosques, o bé un serrell llarg i llis n'amaga un, o la caputxa de la suadora projecta una ombra eclipsant sobre qualsevol nineta curiosa. No obstant, a finals de l'any 2159 aquesta joventut silenciosa és la que marca el camí en un sector econòmic tan impactant i en clara tendència alcista com és l'oci virtual, ja sigui en forma de jocs d'estratègia, de rol o de reproducció d'una nova societat generada per ordinador. Consumidors compulsius de qualsevol tipus de mercaderia electrònica, suport de la distracció esmentada però també de música o de telesèries d'èxit global, fan veure que escolten les primeres paraules del venedor:
- Benvinguts a l'entreteniment del futur. El primer que sorprèn en contemplar-lo és l'absència absoluta de qualsevol connexió elèctrica. Ni un sol fil, ni una sola bateria, cap interruptor ni antena receptora, tots els elements són el que estan a la vista, l'únic circuit electrònic que ho mourà serà la voluntat emanada del cervell de l'usuari. Conseqüentment, aquí no hi ha limitació en el temps de connexió, la tarifa plana és el temps que un hi vulgui dedicar - i pren aire abans de continuar amb la promoció, que la reacció de l'audiència li pot donar pistes de com aconseguir vendre millor l'article.
Però entre el jovent no hi ha cap signe de recepció d'un missatge de màrqueting. Els fins cables que s'entreveuen entremig dels llargs cabells d'aquests adolescents revelen unes ments connectades a la música que surt dels auriculars perfectament dissimulats en els pàmpols auditius, immersos en un món de cromatisme sonor que els aïlla de la resta de mortals. Ja han fet molt abaixant un vint per cent el volum a petició de la mestra que els acompanya.
- No cal dir que això suposa alliberar-se de recàrregues o d'actualitzacions del producte, el qual ho fa a través de l'experiència que un va acumulant així que es va experimentant amb ell, una informació que arriba directa al cap sense mòdems ni interfases de silici. I tot això, com es pot comprovar, a un cost zero - puntualitza el venedor amb l'esperança, debades, d'un ressò al que diu.
Res, ni un lleuger moviment de llavi que indiqui un pregunta encuriosida al respecte. Qui els atén sap que les mans a l'esquena ben segur que manipulen algun perifèric que permet comunicar-se sense fils de la manera més sigil·losa amb un contrincant, amb qui bescanvia una jugada del joc d'actualitat més rabiosa. O potser s'estan escrivint un missatge teclejant d'esma sobre el mòbil que manipulen sense necessitat de visualitzar-lo. Les mans de la canalla (i de no tan mainada) ja fa generacions que creixen amb un comandament a la mà, ja sigui el de la televisió o del joc d'ordinador de torn, per no esmentar els infinits SMS que envien diàriament. Per aquest motiu ningú ja no s'alarma quan es detecten nous casos de polzes més llargs i prims que el dit mitger, acabats en una petita superfície plana que s'adapta a la perfecció a la mida minúscula de la tecla que cal prémer. Era digital, extremitats adaptades a la nova funcionalitat, en perfecta sintonia amb la teoria de l'evolució de les espècies més ortodoxa.
- Pel que fa al tema ecològic, no es podria trobar quelcom tan respectuós amb el medi ambient. Amb la fusta com a matèria primera d'elaboració de l'article, no cal dir que estem davant d'un objecte cent per cent reciclable, no contaminant i verd - insisteix per a veure si l'argument de la sostenibilitat té algun efecte entre els seus oients.
La mestra que encapçala el grupet sent vergonya aliena davant de tanta passivitat manifesta per part dels seus alumnes i decideix fer una pregunta que trenqui el gel:
- Tot això està molt bé, però s'ha pensat en les persones amb minusvalideses? Cecs, per exemple?
- Per descomptat, benvolguda. Hi ha una versió que facilita la identificació de tots i cadascun dels diferents components a través del tacte. Li diré més: els més dotats en el domini del joc poden executar-lo a cegues, desenvolupant la partida sense la intervenció de cap dels elements que estem veient aquí, només comunicant els moviments de paraula, que seria el més semblant al que coneixem com a "mans lliures". També m'agradaria de comentar la versió imantada, ideal per a desplaçaments en permetre fer front a plans inclinats accentuats sense perill d'interrompre l'estona d'oci.
Tot plegat sona molt estrany a la generació connectada permanentment a internet. Aquesta fornada de nois i noies ja fa uns anys que fan ús d'unes ulleres que podríem anomenar multimèdia: no tan sols corregeixen defectes de visió sinó que incorporen unes microcàmeres sofisticadíssimes, vertaderes avantguardes de la tecnologia més puntera, que permeten visualitzar en els vidres davant dels ulls una quantitat d'informació impressionant: des de pel·lícules en tres dimensions amb tot tipus de contingut (didàctic o de lleure) fins a gravar tot el que veu qui les du i passar aquest gruix de dades a l'ordinador (el prendre apunts ja fa temps que ha passat a la història entre l'alumnat). Per no parlar dels portàtils omnipresents a les aules, interconnectats per una intranet que permet una relació biunívoca alumne-alumne o alumne-professor amb molta fluïdesa. Aquestes eines d'aprenentatge no tenen marxa enrere, d'aquí que qualsevol referència a un entorn lliure d'aquesta tecnologia posa dels nervis als seus usuaris més viciats. La propaganda del venedor és un atac en plena línia de flotació als enganxats literalment a aquests gadgets, fins al punt que una noia no pot més i exclama, sense reflexionar:
- I si es penja? Es pot reiniciar, aleshores? - i s'ajusta l'arracada i l'auricular a la vegada, no fos cas que la més mínima interrupció a la xarxa de xarxes la condemnés a l'ostracisme més pregon.
- Bona pregunta! S'ha enginyat una notació algebraica universal que permet un seguiment puntual de l'entreteniment. Amb la consignació per escrit de cada jugada es pot refer fil per randa l'evolució exacta del joc. Una combinació de lletres i nombres, sovint gravades en la mateixa superfície del tauler, faciliten la tasca esmentada. I recordo que aquí no hi ha cap circuït imprès, un error del qual conduís a un hipotètic estat de standby permanent - i somriu forçat, amb ganes de perdre'ls de vista, sabedor que el seu discurs té el mateix impacte que el del profeta que clama al desert.
El grupet es desfà després que la mestra agraeixi al comercial la seva xerrada. És l'única encaixada de mans abans de deixar el joc d'escacs que reposa en la vitrina del taulell esperant el següent possible comprador.

llpages