Lluna plena

Ric!, ric! ric!, em reboto si no ho dic... M'encanta el teu relat... perquè sota una aparença sòrdida deixa entreveure una realitat, com és el món dels infants que es prostitueixen, en alguns països, per a sobreviure. És una narració concisa, però intensa! Que fa remoure la consciència... i a damunt ho narres amb una il·luminació romàntica i familiar pels que hem vist món. Això si, els espais que deixes entre linea i linea li treu intensitat i concreció. També crec que narrativament podria millorar-se... He detectat algunes incorreccions o maneres de dir que es podrien polir:

Donar compte = adonar-se
Jove adolescent = Si és adolescent, se suposa que és jove! quedat amb un mot només.
Va seure en un petit escaló = va asseure's en un escalonet. Per alguna cosa tenim la riquesa dels diminutius...I altres coses no et comento perquè no tinc estudis gramatical i posaria els peus a la galleda. Ah! i en lloc de calces... jo hagués escrit, donat que és una nena, calcetes!, queda més realista i conjuntat amb el tipet de la nena. I res! a continuar amb els teus relats perversos!

Jajajjajajajjajja

No home no, es la diferencia entre tenir parella y no tenirla jejeje, gracies pel seu comentari.

Martínez, em sembla que no tindràs gaire èxit entre el personal romàntic i introspectiu que tant abunda aquí.

Això d’una nena de dotze anys prostituïda per necessitat peremptòria, no és del gust de la majoria.

M’agradaria escriure relats tan passats de rosca com els teus, però la dona no em deixa.

És la diferència entre ser un macarra i ser un calçasses.