Cercador
Lluis Cabot
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleLluis Cabot
Els senyors Cabot van demanar a l’Helena, la tutora del seu fill a l’institut, una entrevista per saber a que era degut que en Lluis sempre es tanqués en banda quan li preguntaven pels seus companys, els seus professors o qüestions referents a l’institut. No li agradava d’anar-hi? Per altre banda les notes que treia eren excel•lents. Vostè creu que una de les raons pot ser que en Lluis, al ser fill únic i una mica introvertit, es senti d’alguna manera incòmode? Que noti que no li fan prou cas com quan anava a primària? A l’escola Puig Bernat sempre va anar-hi molt content.
En Lluis els va dir l’Helena, si que té com vostès diuen, el síndrome de fill únic bastant marcat. A diferència de la escola primària, en que els alumnes com el seu fill són tractats més individualment i per tant se senten d’alguna manera també únics, quan arriben a l’Institut el tracte és més grupal i es poden sentit desatesos. El Lluis té una component de timidesa que li fa veure’s en inferioritat de condicions davant d’alguns dels seus companys.
Ho hem parlat amb la psicòloga, la senyora Serrats que com ja els vaig dir, ha tingut diverses xerrades amb ell. El seu diagnòstic és que part de la seva timidesa és impostada, no real. En Lluis necessita sentir-se d’alguna manera important, que els companys i professors el valorin com el que és, com vostès com a pares han fet sempre. En alguns moments en que es deixa anar és, no sols molt divertit, sinó super creatiu.
Els pares expliquen que en Lluis sempre havia rebutjat fer qualsevol esport d’equip que li havien suggerit. Només li agradava anar, com ell mateix havia demanat, a classes de piano, però que ja veien que aquella activitat no l’ajudava a relacionar-se.
És llavors quan l’Helena els comenta que no feia massa en la classe d’interpretació, al moment de repartir papers per fer una obra de teatre, en Lluis tot i que se li notava que estava il•lusionat en el projecte, va declinar fer-ne cap amb l’excusa que mai havia parlat en públic. Jo de vostès l’animaria a que s’apuntés a una extraescolar de teatre. En conec una que seria molt adequada per ell, és un grup no massa gran amb uns professors magnífics. D’entrada probablement li costaria adaptar-se, però estic convençuda que per en Lluis, el fet d’aprendre a interpretar diferents personatges aliens a ell, li faria agafar seguretat en si mateix. El teatre, va acabar dient la tutora amb un somriure, puc assegurar-los que li agrada.
Tot això que he escrit, m’ha vingut al cap quan he passat per davant del teatre Ateneu de Vilafranca on s’està representant amb èxit, la funció ‘ Tots som maldestres’. Unes fotografies dels actors de gran tamany, ocupen tota la façana. A sota de la del protagonista, he llegit: “Lluis Cabot, nova promesa del teatre català.”
He mirat l’hora i m’he apropat a la guixeta. Quan m’ha tocat el meu torn he demanat: Si us plau, una entrada a platea, com més endavant millor...
Vicenç Nonell, Cap d’estudis de l’ Institut Pep Ventura de Vilafranca
Els senyors Cabot van demanar a l’Helena, la tutora del seu fill a l’institut, una entrevista per saber a que era degut que en Lluis sempre es tanqués en banda quan li preguntaven pels seus companys, els seus professors o qüestions referents a l’institut. No li agradava d’anar-hi? Per altre banda les notes que treia eren excel•lents. Vostè creu que una de les raons pot ser que en Lluis, al ser fill únic i una mica introvertit, es senti d’alguna manera incòmode? Que noti que no li fan prou cas com quan anava a primària? A l’escola Puig Bernat sempre va anar-hi molt content.
En Lluis els va dir l’Helena, si que té com vostès diuen, el síndrome de fill únic bastant marcat. A diferència de la escola primària, en que els alumnes com el seu fill són tractats més individualment i per tant se senten d’alguna manera també únics, quan arriben a l’Institut el tracte és més grupal i es poden sentit desatesos. El Lluis té una component de timidesa que li fa veure’s en inferioritat de condicions davant d’alguns dels seus companys.
Ho hem parlat amb la psicòloga, la senyora Serrats que com ja els vaig dir, ha tingut diverses xerrades amb ell. El seu diagnòstic és que part de la seva timidesa és impostada, no real. En Lluis necessita sentir-se d’alguna manera important, que els companys i professors el valorin com el que és, com vostès com a pares han fet sempre. En alguns moments en que es deixa anar és, no sols molt divertit, sinó super creatiu.
Els pares expliquen que en Lluis sempre havia rebutjat fer qualsevol esport d’equip que li havien suggerit. Només li agradava anar, com ell mateix havia demanat, a classes de piano, però que ja veien que aquella activitat no l’ajudava a relacionar-se.
És llavors quan l’Helena els comenta que no feia massa en la classe d’interpretació, al moment de repartir papers per fer una obra de teatre, en Lluis tot i que se li notava que estava il•lusionat en el projecte, va declinar fer-ne cap amb l’excusa que mai havia parlat en públic. Jo de vostès l’animaria a que s’apuntés a una extraescolar de teatre. En conec una que seria molt adequada per ell, és un grup no massa gran amb uns professors magnífics. D’entrada probablement li costaria adaptar-se, però estic convençuda que per en Lluis, el fet d’aprendre a interpretar diferents personatges aliens a ell, li faria agafar seguretat en si mateix. El teatre, va acabar dient la tutora amb un somriure, puc assegurar-los que li agrada.
Tot això que he escrit, m’ha vingut al cap quan he passat per davant del teatre Ateneu de Vilafranca on s’està representant amb èxit, la funció ‘ Tots som maldestres’. Unes fotografies dels actors de gran tamany, ocupen tota la façana. A sota de la del protagonista, he llegit: “Lluis Cabot, nova promesa del teatre català.”
He mirat l’hora i m’he apropat a la guixeta. Quan m’ha tocat el meu torn he demanat: Si us plau, una entrada a platea, com més endavant millor...
Vicenç Nonell, Cap d’estudis de l’ Institut Pep Ventura de Vilafranca
Comentaris
-
Correcció [Ofensiu]Prou bé | 21-04-2025
El teclat ha fet de les seves al títol.
-
Calenkmmkk[Ofensiu]Prou bé | 21-04-2025
Calen pares que es preocupin i s'ocupin dels fills i mestres que s'interessin i observin els alumnes. Tothom va tan atrafegat i pluriocupat que, a vegades passa per alt un Lluís Cabot amb el seu potencial.
El teu protagonista té sort.
El relat descriu molt bé tant la situació com els diferents personatges.
Amb total cordialitat
l´Autor

63 Relats
240 Comentaris
13060 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- Ls set vides d'un gat
- Sant Jordi, roses i llibres
- Lluis Cabot
- Quan els trens eren de vapor
- Elogi al cabàs de vímet i al producte de proximitat
- Quin temps més boig
- Similitud curiosa
- El fum de la xemeneia
- La 'baba Anita'
- L'avi Francesc
- Una fiblada d'abella
- Tradicions populars, algunes ben curioses
- Una casa per viure.hi
- Llibreries i biblioteques
- Foc d'adolescència