Lluis Cabot

Lluis Cabot

Els senyors Cabot van demanar a l’Helena, la tutora del seu fill a l’institut, una entrevista per saber a que era degut que en Lluis sempre es tanqués en banda quan li preguntaven pels seus companys, els seus professors o qüestions referents a l’institut. No li agradava d’anar-hi? Per altre banda les notes que treia eren excel•lents. Vostè creu que una de les raons pot ser que en Lluis, al ser fill únic i una mica introvertit, es senti d’alguna manera incòmode? Que noti que no li fan prou cas com quan anava a primària? A l’escola Puig Bernat sempre va anar-hi molt content.

En Lluis els va dir l’Helena, si que té com vostès diuen, el síndrome de fill únic bastant marcat. A diferència de la escola primària, en que els alumnes com el seu fill són tractats més individualment i per tant se senten d’alguna manera també únics, quan arriben a l’Institut el tracte és més grupal i es poden sentit desatesos. El Lluis té una component de timidesa que li fa veure’s en inferioritat de condicions davant d’alguns dels seus companys.

Ho hem parlat amb la psicòloga, la senyora Serrats que com ja els vaig dir, ha tingut diverses xerrades amb ell. El seu diagnòstic és que part de la seva timidesa és impostada, no real. En Lluis necessita sentir-se d’alguna manera important, que els companys i professors el valorin com el que és, com vostès com a pares han fet sempre. En alguns moments en que es deixa anar és, no sols molt divertit, sinó super creatiu.

Els pares expliquen que en Lluis sempre havia rebutjat fer qualsevol esport d’equip que li havien suggerit. Només li agradava anar, com ell mateix havia demanat, a classes de piano, però que ja veien que aquella activitat no l’ajudava a relacionar-se.

És llavors quan l’Helena els comenta que no feia massa en la classe d’interpretació, al moment de repartir papers per fer una obra de teatre, en Lluis tot i que se li notava que estava il•lusionat en el projecte, va declinar fer-ne cap amb l’excusa que mai havia parlat en públic. Jo de vostès l’animaria a que s’apuntés a una extraescolar de teatre. En conec una que seria molt adequada per ell, és un grup no massa gran amb uns professors magnífics. D’entrada probablement li costaria adaptar-se, però estic convençuda que per en Lluis, el fet d’aprendre a interpretar diferents personatges aliens a ell, li faria agafar seguretat en si mateix. El teatre, va acabar dient la tutora amb un somriure, puc assegurar-los que li agrada.

Tot això que he escrit, m’ha vingut al cap quan he passat per davant del teatre Ateneu de Vilafranca on s’està representant amb èxit, la funció ‘ Tots som maldestres’. Unes fotografies dels actors de gran tamany, ocupen tota la façana. A sota de la del protagonista, he llegit: “Lluis Cabot, nova promesa del teatre català.”

He mirat l’hora i m’he apropat a la guixeta. Quan m’ha tocat el meu torn he demanat: Si us plau, una entrada a platea, com més endavant millor...

Vicenç Nonell, Cap d’estudis de l’ Institut Pep Ventura de Vilafranca