Lletraferit? [sense el concurs d'IA]

Un relat de: Joan Colom
Lletraferit: "Amant de conrear les lletres" (DIEC2) i "Nom: aquell que li atrau molt la literatura. Adjectiu: que li atrau molt la literatura; que té una bona cultura, especialment quan és gràcies a les seves lectures" (Viccionari). Recullo les dues fonts, perquè el diccionari de l'IEC manté l'ambigüitat sobre si als lletraferits els agrada molt llegir, escriure o ambdues coses, mentre que el de Wikimedia és més explícit i s'inclina cap a la segona opció: [aquell] que té una bona cultura, gràcies a les seves lectures. Doncs bé, si acceptem això jo no sóc cap lletraferit.

És normal que m'agradi més escriure que llegir? Sempre sentí dir que els escriptors havien estat, abans, bons lectors, i que les lectures els havien reportat un triple guany: fruir-ne, infondre'ls l'interès per escriure i dotar-los de recursos per fer-ho bé. És clar que jo, modestament, mai no m'he sentit un escriptor i més d'una vegada he manifestat a RC que la meva activitat en aquest lloc, de primer com a relataire ocasional i de tres anys ençà com assidu als reptes del Fòrum, era teràpia ocupacional. Així que, decididament, no sóc un lletraferit. De nen, vaig arrencar fort, d'estudiant universitari vaig abandonar la lectura com a plaer i em vaig capficar amb textos parafilosòfics que no podia pair, durant la meva vida professional em vaig limitar a la consulta de llibres i manuals indispensables per tirar endavant, col·lateralment vaig descobrir el plaer de construir universos virtuals amb la programació informàtica, vaig redactar i presentar la tesi i, ja de jubilat, després de publicar dues parides (Manipulació geomètrica dels blocs d'AutoCAD i El sudoku nostre de cada dia, per cortesia d'AutoCAD) i crear un blog (Sudokus Hexagonals Simètrics (SHS): blog de Joan Colom / Juan Palomo), he anat tornant a la lectura... també com a teràpia ocupacional.

Si parlem de les meves lectures, vaig començar amb els llibres d'aventures amb sis anys (crec que el primer era "Aventuras de Buffalo Bill", d'Editorial Mateu, col·lecció Cadete) i de seguida em vaig adonar, amb Jules Verne, que les versions íntegres d'Editorial Sopena, col·lecció Biblioteca de Grandes Novelas, amb text atapeït a doble columna, se'm feien feixugues i preferia les extractades i profusament il·lustrades d'Editorial Bruguera, col·lecció Historias, híbrides de llibre i còmic. També em vaig adonar que m'entretenien més les novel·les d'Emilio Salgari o Karl May, pura acció, que les del francès, molt imaginatiu però amb la narració farcida d'incisos històrics o científics.

Entre els dotze i els quinze anys em vaig convertir en lector nocturn. Me n'anava a dormir amb l'obsessió que em costaria adormir-me i, com era fàcil de preveure, em costava. El meu pare em va suggerir que llegís mitja horeta al llit, abans d'apagar el llum, i la cosa va funcionar. Va ser així com, entre altres lectures, em vaig empassar tots els "Episodios nacionales", de Pérez Galdós, i les obres completes de Shakespeare traduïdes per Blasco Ibáñez.

Durant la carrera, els meus interessos es van obrir en tres direccions: llibres sobre arquitectura; lectures erràtiques sobre semiòtica, antropologia i estètica, i literatura sobre marxisme. I durant l'exercici professional, a banda de les lectures lligades a la tesi doctoral i a l'estudi de la geometria i de la informàtica gràfica, les recreatives van ser escasses: per una banda, reculls de narracions curtes, susceptibles de ser llegides en menys de mitja hora; de l'altra, el descobriment de Josep Pla.

A València, en els últims vuit anys, hauran passat per les meves mans uns setanta llibres en català (Club de Lectura "Arrancapins") i cent en castellà (Club de Lectura "Entrelíneas"), però haig de confessar que la majoria me'ls he empassat per pura autodisciplina; sols una tercera part els he trobat satisfactoris i només tres recordo d'haver-los gaudit: "Noruega" de Rafa Lahuerta, "La sega" de Martí Domínguez i "Boulder" d'Eva Baltasar. I més enllà de l'autodisciplina, encara, hi ha llibres que cauen de les mans, com "Ferdydurke" de Witold Gombrowicz, l'últim dels proposats en un d'aquests clubs i del qual la majoria de clubaires no hem pogut passar dels primers capítols. Seran aquestes lectures indigestes les que fan que cada cop em refugiï més en l'escriptura?

PS
Anava a cloure aquest relat-divagació, quan m'ha arribat la notícia de la concessió del Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles a l'escriptor valencià Paco Cerdà, de qui fa un any havia llegit "El peó", sobre campió d'escacs mallorquí Artur Pomar.

Comentaris

  • Per a Llpages i Xavier Valeri:[Ofensiu]
    Joan Colom | 12-10-2025

    Ja sé que està molt mal vist, això de fer autocomentaris, però en aquest cas crec que és el millor per adreçar-me a vosaltres dos: tu sembles el cul d'en Jaumet, Xavier, i tan aviat aparèixes al Fòrum com treus el nas pels relats d'autor; però sospito, Llpages, que tu no hi vas massa, al Fòrum.

    Tot plegat, per dir-vos que el llibre pel qual li han donat a Paco Cerdà el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles és "Presentes", que tracta del trasllat de les restes de José Antonio Primo de Rivera, des d'Alacant fins a l'Escorial, des de la perspectiva dels vencedors i dels vençuts, i que avui mateix he tingut notícia de la presentació de l'últim llibre de Martí Domínguez, "Ingrata patria mía": tracta de l'afusellament de Joan Peset Aleixandre, l'únic delicte del qual fou haver estat rector de la Universitat de València durant la Segona República.

    Tots dos llibres han estat editats en català i castellà i tracten de la immediata postguerra.

  • Evitar lectures indigestes[Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 12-10-2025 | Valoració: 10

    Déu n'hi do el bagatge cultural! La lectura ens ajuda a viure. M'he apuntat els títols que aconselles per veure si els trobo a la biblíoteca. La idea és evitar lectures indigestes. Jo si em costa, ho deixo. La lectura de ficció és per passar bé l'estona.

  • Hi ha títols que no he llegit...[Ofensiu]
    llpages | 12-10-2025

    sempre va bé de tenir-los presents per si mai m'animo a llegir-ne algun. Agraït!

  • Preguntes senzilles[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-10-2025

    I de les que no cal que em responguis en el teu relat, ja que no hi tornaré per llegir-la.

    Has utilitzat el corrector?

    Si la resposta és: Sí, ja no cal seguir amb una segona pregunta, si has respost SÍ, has utilitzat la IA.

    Em sap greu, però els correctors d'estil utilitzen IA

    Bé, hi ha una segona qüestió que pot ser que abasti a la resta de relataires. Has pensat que amb aquest afegit al títol estàs, ni que sigui d'una manera indirecta o no volguda, estàs indicant que la resta de relats i poemes que es pengen sí que estan fets amb IA? I que qui no faci com tu està utilitzant la IA.

    D'una manera simple i sincera, qui l'utilitza és qui hauria d'explicitar en el títol que ha fet servir aquesta eina, com va fer el en fòrum l'altra dia el relataire tamarro. Els qui no la fem servir, no ens cal anar pel món dient allò que no fem, més aviat hem 'anar dient allò que sí que fem.

    És una opinió, amb la qual pots fer allò que millor creguis, però la teva posició en indicar en el títol que no està fet amb IA opino que denigra a la resta de relataires que tampoc ho fan servir.

    I és més, que no es faci servir és allò que tots esperem, indicar-ho em sembla una pedanteria innecesaria, i "oju!" no et dic que tu ho siguis, dic que el fet d'indicar-ho sí que ho és.

    Bé, si vols més sermons fes un xiulet, sempre estic a punt ;-)