Llegir entre línes

Un relat de: natasha

En Carles i la Marta són, aparentment, dues persones totalment diferents, amb poques coses en comú, tret de l'empresa on treballen i el club esportiu al que dediquen hores diverses... viuen envoltats de convencionalismes i dins una rutina que els absorbeix.
La Marta és una jove que acaba de sobrepassar la barrera dels vint anys, preocupada per la seva línea, amant de l'esport i el viatjar, poc habitual a les matinades dels dissabtes però abonada als sopars amb les quatre amigues de sempre; és de ciutat i ha fet de la feina un refugi i la seva passió.
Per la seva part, en Carles es troba al bell mig de la trentena; basa la seva vida en tres pilars: la feina, els amics i l'hoquei -esport que l'apassiona i al que dedica la majoria d'hores lliures, ja sigui formant als més petits o entrenant el sènior de primera categoria-. Els vespres és fàcil trobar-lo al bar del poble, amb la gent de sempre, fent partides de botifarra i amenitzant-les amb unes cerveses... i malgrat la majoria dels seus amics ja planegen la vida en família a ell això li queda...lluny.
Aparentment no els uneix gran cosa...la feina (ubicada en un laboratori, hospital o cuina, és indiferent), a no ser del que amaguen els seus telèfons mòbils... un anar i tornar de missatges, a dia d'avui molts sense sentit, que formen part d'un "joc" que es reprèn en sortir per la porta havent fitxat. Primer van ser uns ingenus comentaris sobre els respectius partits, llavors van continuar preguntant-se què tal el dia i actualment...entra tot en els breus textos, on la transcendència del què es diu, queda en segon pla. Curiosa perplexitat... es trobaran a la màquina del cafè o per les escales i cap dirà més de dues paraules -"bon dia" o "bona tarda" - de cortesia. Es creuaran i potser ni tan sols es miraran... i en arribar a casa el primer que agafaran i posaran al cantó serà el telèfon, observant a quin instant indica quelcom de nou... i si tarda massa en arribar, primerament els sabrà greu, després s'intaran convèncer que només va ser un joc de l'ahir i que no val la pena continuar -tonteries, es repetiran-... finalment escriuran qualsevol absurditat que impliqui resposta...
I demà, com cada matí, s'ignoraran... evitant a contracor, qualsevol rastre d'amor...

Comentaris

  • relacions virtuals[Ofensiu]
    iong txon | 28-06-2010

    …o potser hauria de dir telefòniques, més aviat. Planteges una situació divertida que donaria per algun gag televisiu dels de "Dinamita". No queda clar si la causa és la timidesa dels protagonistes, un joc iniciat sense voler o una manera de mantenir en secret el seu idil·li. En tot cas sí que queda clar qui són els guanyadors: els operadors de telefonia mòbil!

    És una història que té un punt de versemblança i està ben trobada. Et felicito.

    Quim

  • El cercle viciós[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 12-03-2010 | Valoració: 10

    Doncs jo aquí hi veig el problema fonamental de l'amor: la comunicació i l'enteniment és el primer pas, però aquestes dues persones viuen submergides, em sembla a mi, en un cercle viciós que és patrimoni de la humanitat per excel.lència: la incomprensió.


    Sergi

  • Identificada![Ofensiu]
    missatger | 14-02-2010

    Realment una realitat més comuna del que ens pensem. M'ha agradat moltíssim, Enhorabona.

  • Dues interpretacions[Ofensiu]
    brins | 03-02-2010

    Ben curiosa la relació de la Marta i en Carles.
    He llegit dues vegades el teu relat, intentant d'esbrinar quins eren realment els sentiments d'aquesta parella, però encara no n'estic segura. I penso que, això, és el que tu has pretès, que cada lector faci la seva pròpia interpretació i decideixi si es tracta de dues persones tímides que amaguen els sentiments darrera de missatges escrits, perquè no gosen expressar-los personalment , o si es tracta, senzillament, de dues persones a qui els emplena el fet de jugar immersos dins d'un món d'intimitat. El fet que només s'escriguin entre ells, em fa pensar que la primera versió deu ser l'encertada...

    M'ha agradat molt com ho has explicat, natasha; et felicito i et faig arribar una molt cordial salutació.

    Pilar

  • Una realitat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 01-02-2010

    El teu relat m'ha enganxat, i de fet explica una realitat molt comuna, sentir quelcom per una persona però no ser capaç de fer res que ens desenmascari...

    Bon relat natasha i gràcies per els teus comentaris.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut