Cercador
Compra de dissabte
Un relat de: natasha“La família, a diferència dels amics, no s’escull” em va dir un vell amic una tarda en veurem enfadada amb el món en plena adolescència. Avui li diria que és cert, però que es recorden temps junts i els bons moments pesen. I com si d’un profeta es tractés, un altre vell company de nits, en sentir-nos, etzibaria que “recordar només serveix per enyorar” i aquí m’hauria tocat i enfonsat.
Tot això perquè avui, mentre feia quelcom tan rutinari com la compra del dissabtes m’he topat amb els mateixos ulls que anys enrere em feien riure en un sopar de Nadal i tardes de divendres varies, i el que menys m’ha passat pel cap ha sigut saludar-lo.
Què li dius a algú que s’ha convertit en un autèntic desconegut i amb qui a hores d’ara només comparteixes un cognom? Li retreus fets (queda lleig diria el més noble. Després de tan de temps…), li preguntes com li van les coses i què és de la seva vida (“quan realment t’importa poc i això ja t’arriba per altres fons”, et diria el menys hipòcrita de tots), li deixes anar que a veure quan compartiu un altre àpat familiar (“és massa clàssic” sortiria de la boca del més modern dels amics)?
I mentre no saps quina tecla tocar en tants pocs segons qui t’acompanya estira el carro i et diu “passem per l’altre passadís que vull galetes i en aquest hi ha les conserves”.
Tot això perquè avui, mentre feia quelcom tan rutinari com la compra del dissabtes m’he topat amb els mateixos ulls que anys enrere em feien riure en un sopar de Nadal i tardes de divendres varies, i el que menys m’ha passat pel cap ha sigut saludar-lo.
Què li dius a algú que s’ha convertit en un autèntic desconegut i amb qui a hores d’ara només comparteixes un cognom? Li retreus fets (queda lleig diria el més noble. Després de tan de temps…), li preguntes com li van les coses i què és de la seva vida (“quan realment t’importa poc i això ja t’arriba per altres fons”, et diria el menys hipòcrita de tots), li deixes anar que a veure quan compartiu un altre àpat familiar (“és massa clàssic” sortiria de la boca del més modern dels amics)?
I mentre no saps quina tecla tocar en tants pocs segons qui t’acompanya estira el carro i et diu “passem per l’altre passadís que vull galetes i en aquest hi ha les conserves”.
Comentaris
-
Que trist![Ofensiu]Josep Maria Panadès López | 08-01-2014 | Valoració: 8
Trist, sí, però real també. M'ha agradat molt la forma i el desenllaç de la narració. Espero poder llegar moltes més.
l´Autor
65 Relats
274 Comentaris
85264 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.
si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com
*tot comentari o crítica serà benvingut