Fotografia color sèpia

Un relat de: natasha
No negaré que m’ha agradat retrobar-te tot i no creuar paraula. Comprovar que estaves bé malgrat els anys que han passat i que les notícies ja no parlin de tu.
Per un moment m’has fet trontollar en sortir del meu quadrat vital en no esperar-te allà, al final d’una marató. Sí, navegar per aquella inseguretat que tan t’agradava de mi, el fet de no controlar-ho tot, de ser tu qui mogués les fitxes i posés melodia de vespres.
Nou anys després continuaves essent aquell tipus esportista i discret que em va fascinar, però amic, t’he vist vell i segurament, més assenyat.
Lluny queden les trobades clandestines a l’àtic del centre just després del partit. Per un moment les he recordat i, inevitablement, he somrigut. Qui m’havia de dir a mi (i als que ens coneixien per separat) que després de veure’t encorbatat a la banqueta compartiríem una hamburguesa greixosa sota la llum de la Lluna en un impersonal temps? Després dels partits ni tu tenies temps pels amics ni jo pels meus. Temps mort a casa teva. Ara, només fotografies color sèpia al fons d’algun calaix oblidat.
Avui t’he vist creuar la meta i abraçar-te a ella, i saps? T’he observat contenta en recordar, i perquè he mirat el meu cantó i he vist que amb ell sóc feliç.
Que la vida ens creua amb persones que un dia marxaran, que són estacions de pas, i si en som conscients i assumim el risc de compartir-hi estones sense esperar-ne més, és possible no patir.
Avui he posat cara a l’omnipresent ella (que era lluny treballant durant aquelles vetllades) i per estrany que sembli, no l’he envejada.
Els tres actors érem feliços (abans i ara).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut