Aigua clorada

Quan nedar es converteix en quelcom més que en una tasca per "mantenir-se"...
...banyador, gorro i ulleres -ara ja pot sonar la claqueta i "l'acció!"-.
Et remulles sota el sortidor i et tires a l'aigua. Una la primera braçada i deixes feina enrera, una altra i et deslliures de la notícia del diari que et transportava mesos enllà i t'ha fet trontollar els darrers 3 dies; gir per tornar a crol i empenys el seu record, capbussada per tocar el terra i el tic-tac del maleït rellotge es comença a desdibuixar; apnea fins a mitja piscina i, per fi, la ment en blanc. Només t'interessa notar com cada múscul fa la seva funció, com l'aigua t'envolta i la teva respiració flueix al compàs de braços i cames... res és tan important com tu i el sentir-se a gust. Quan el cos et mana a parar agafes empenta i surts d'una embranzida. Dutxa, recuperes la roba de carrer, t'arregles els cabells i emprens la tornada a casa amb un posat relaxat que, com a mínim, saps que envejaràs quan et trobis al bell mig de la setmana. Abans però, et promets perllongar aquest estat fins dilluns a les 8 del matí.
Prohibit estressar-se, recordar i encara menys, treure't el somriure que llueixes.