Aigua clorada

Un relat de: natasha
Quan nedar es converteix en quelcom més que en una tasca per "mantenir-se"...
...banyador, gorro i ulleres -ara ja pot sonar la claqueta i "l'acció!"-.
Et remulles sota el sortidor i et tires a l'aigua. Una la primera braçada i deixes feina enrera, una altra i et deslliures de la notícia del diari que et transportava mesos enllà i t'ha fet trontollar els darrers 3 dies; gir per tornar a crol i empenys el seu record, capbussada per tocar el terra i el tic-tac del maleït rellotge es comença a desdibuixar; apnea fins a mitja piscina i, per fi, la ment en blanc. Només t'interessa notar com cada múscul fa la seva funció, com l'aigua t'envolta i la teva respiració flueix al compàs de braços i cames... res és tan important com tu i el sentir-se a gust. Quan el cos et mana a parar agafes empenta i surts d'una embranzida. Dutxa, recuperes la roba de carrer, t'arregles els cabells i emprens la tornada a casa amb un posat relaxat que, com a mínim, saps que envejaràs quan et trobis al bell mig de la setmana. Abans però, et promets perllongar aquest estat fins dilluns a les 8 del matí.
Prohibit estressar-se, recordar i encara menys, treure't el somriure que llueixes.

Comentaris

  • Un viatge per l'aigua[Ofensiu]
    Marteta | 10-07-2011 | Valoració: 10

    I és que nadar és això, sentir-se agust, com si els components del teu cos es convertissin en l'aigua d'on estàs nedant, i poder disfrutar de la gravetat quan estàs en ella.
    Molt be!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut