u de novembre

Un relat de: natasha
L’avi no tenia cap admiradora secreta (ni admirador). Qui li duia una rosa vermella cada primer de novembre i deixava una nota escrita en roig des de l’últim adéu era la Júlia, la seva néta. La única “nena” que havia crescut a la família i la nineta dels seus ulls pesés a qui li peses. Feia cinc anys que repetia la mateixa escena. S’aixecava ben d’hora, anava a la floristeria de sempre i demanava una rosa “neta”; enfilava carretera amunt amb una persimònia i tranquil•litat inusual en el seu caràcter nerviós i un cop al cementiri, somreia escrivia una noteta (que anava variant el com però mai l’essència) al cantell del replà, tocava el nínxol i mentre regalimava llàgrimes posava com podia aquella rosa vermella. Un cop enllestit es prometia que en sortir per la portalada recordaria l’avi, però amb un somriure que no es permetria treure fins en arribar a casa i recuperar el tarannà habitual. Era un parèntesi al calendari que no es permetria perdre’s a no ser de força major.

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 06-11-2013 | Valoració: 10

    ...molt tendre, melangiós. Qui no voldria tenir una neta que et recordés? Segons diuen quan et recorden fan que encara estiguis una mica viu i no es perdi tot el que havies estat. Però això tan sols són "llegendes urbanes" o no.
    Una abraçada.

  • unes línies que vessen...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-11-2013 | Valoració: 10

    delicadesa, molta i amor , molt d'amor per una persona estimada, a la qual sempre es porta a dins, sigui on sigui, passi el temps que passi

    molt bonic judith ;-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut