L'invasor

L'INVASOR

Els dos estaven asseguts en la catifa, aquella tova i esponjosa del menjador. Tenien la mirada fixa un en l'altre, com si aparta-la signifiques la derrota.
El Guillem s'havia oblidat la finestra del menjador oberta, i tot i que la mare li havia advertit no hi va pensar. Ara hi havia un ocupant en el seu espai i no li feia gens de gràcia. I se'n penedia de no haver-la fet cas. Ara el mirava fixament esperant algun moviment, per l'únic que va fer va ser llepar-se una de les seves potes. Era com si es rigués d'ell.
No sabia que fer, encara quedava un parell d'hores fins que arribessin els seus pares. Així que es va estirar en el tros que quedava lliure, que per a ell va ser terrible el fet de cedir una part del seu espai.
Durant aquella estona, mentre mirava el sostre, va recordar la conversa que va tindre amb la seva àvia feia un parell de setmanes.
La seva àvia l'havia anat a buscar a l'escola, i mentre tornaven pel passeig, van veure un gat negre. Era molt semblant al que havia envaït el seu menjador. L'àvia se'l va quedar mirant amb certa felicitat i el Guillem va dir:
—Va àvia, anem, que encara ens passarà la seva mala sort.
Quan va reprendre la marxa, ell es va girar per tornar-lo a veure, però el gat ja no hi era.
—Saps perquè es diu això dels gats negres?
El noi se la va quedar mirant i va negar amb el cap.
—Perquè es creia que les bruixes es convertien en gats durant les nits per no ser vistes.
El Guillem es va despertar de cop amb el soroll de la porta de casa. S'havia adormit mentre recordava aquella conversa. Quan es va girar per veure el gat, es va adonar que la catifa era buida i que ja no hi havia cap invasor. Realment no va tornar a veure aquell gat altre cop, tot i que tampoc es va tornar a deixar la finestra oberta. No se sap si va ser pel gat o per l'esbroncada que va rebre de la seva mare.


Pseudònim:

Cuca de llum