Lideratge espaventós

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
LIDERATGE ESPAVENTÓS

Una cridadissa barbàrica suplica a un líder ferotge que els anul·la el país i els pren la llibertat utilitzant trets estridents i míssils potents que provoquen mort i destrucció, més diàleg i aturar la guerra. Tot fa estremir i deambular amb estupor els ciutadans sense saber cap a on anar, ignorant el destí que els espera, encara que auguren que serà difús i calamitós. Vells, joves, infants i bebès, amb espills luctuosos i apocalíptics, i temorejats per mormolejar de tanta gentada ferida i desesperançada, demanen socors. Desborden llàgrimes sangonoses pel dolor i la pressió que suporten, perceben l’horror, els colpeix veure que no són considerats i que estan sota un adalil cruel i mesell. La resignació a ser desaferrats dels familiars per evitar morir, encara que molts ja ho estan a causa de l’aflicció i les mancances que sofreixen, sabent que potser no els tornaran a veure, ni abraçar, són escenes cruixidores. Resulta paorós guaitar com desapareix i es mutila gent a dojo, és inhumà l’esglai massiu a què estan sotmesos, i les actuacions atroces que han d’aguantar sense comptar amb gaires opcions a defensar-se, ni viure, davant un dirigent entemat, però timorat, ja que no gosa exposar-se al perill, sinó que romandre ben protegit, cosa que fa pensar que sense l’ajut que l’envolta no es mostraria tan abrivat. És devastador saber que se sent guanyador i que no té intenció de recuperar la vida de qui ho ha perdut tot, ni reconstruir les ciutats, ni millorar la punyida situació que ha provocat, el pitjor, però, és que no pren consciència de culpabilitat per ser una autoritat prepotent que comporta devastació i puixança. Sabem que el poder econòmic pot superar fronteres, comportar desavinença i catàstrofes, que la jerarquia és negativa, i que la llibertat no és sobirania, sinó comunicació i bons afers, tanmateix, abuixa pensar que amb la comesa solidària, àuria i constructiva que fan potents associacions i ciutadans no puguin ser qui guanyin en un context tan demolidor.

Pseudònim:
Ailec

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!