Cercador
Liderar a fora i perdre el dins
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Liderar a fora i perdre el dins
L’Aureliana va arribar a l’institut plena de dubtes i inseguretats. Per la seva sorpresa, alguna cosa la va col·locar al centre de totes les mirades.
Un matí, al arribar al institut, les noies la miraven malament i ella no entenia el que estava passant.
–El noi més popular s’ha proposat conquistar-te! –va dir-li la Francesca tota emocionada.
–Però si no em coneix de res!! –va respondre ella tota exaltada.
A l’Aureliana no li agradava ser el centre de totes les mirades –tot i que acostumava a fer veure que ho gaudia moltíssim –i des que havia arribat a l’institut allò semblava la norma. Ella només volia encaixar, agradar.
Poc a poc va anar entrant al joc i es va acabar convencent que allò no estava pas tant malament. El que no va preveure és que per a ser una bona líder adolescent hi havia un preu força car a pagar.
No havia triat pas ser líder ella, i si alguna vegada hi havia somniat no s’ho imaginava pas així de cruel. Ella, que es mirava al mirall i no hi veia ningú massa interessant, algú que anhelava fer moltes amistats. No tenia ni idea de que fer amb aquesta facilitat per a ser vista. De moment, li estava portant més problemes que solucions. A més a més, les altres líders eren unes dèspotes i tractaven malament a qui els hi semblava, hi havia molta competència i tothom inventava o exagerava la vida de l’altra.
El desig d’agradar la va portar a convertir-se en una persona amb la que no es sentia identificada. Els anys passaven i l’aparent lideratge es va anar convertint en la representació d’un personatge, del qual ella no se’n sentia part. Va anar sentint-se cada vegada més alienada d’ella mateixa. Ser la líder d’un grup l’estava allunyant de ser la líder de la seva pròpia vida. S’esperava massa coses d’ella i li faltaven eines per gestionar tot el que això comportava.
Pseudònim:
La Comareig
L’Aureliana va arribar a l’institut plena de dubtes i inseguretats. Per la seva sorpresa, alguna cosa la va col·locar al centre de totes les mirades.
Un matí, al arribar al institut, les noies la miraven malament i ella no entenia el que estava passant.
–El noi més popular s’ha proposat conquistar-te! –va dir-li la Francesca tota emocionada.
–Però si no em coneix de res!! –va respondre ella tota exaltada.
A l’Aureliana no li agradava ser el centre de totes les mirades –tot i que acostumava a fer veure que ho gaudia moltíssim –i des que havia arribat a l’institut allò semblava la norma. Ella només volia encaixar, agradar.
Poc a poc va anar entrant al joc i es va acabar convencent que allò no estava pas tant malament. El que no va preveure és que per a ser una bona líder adolescent hi havia un preu força car a pagar.
No havia triat pas ser líder ella, i si alguna vegada hi havia somniat no s’ho imaginava pas així de cruel. Ella, que es mirava al mirall i no hi veia ningú massa interessant, algú que anhelava fer moltes amistats. No tenia ni idea de que fer amb aquesta facilitat per a ser vista. De moment, li estava portant més problemes que solucions. A més a més, les altres líders eren unes dèspotes i tractaven malament a qui els hi semblava, hi havia molta competència i tothom inventava o exagerava la vida de l’altra.
El desig d’agradar la va portar a convertir-se en una persona amb la que no es sentia identificada. Els anys passaven i l’aparent lideratge es va anar convertint en la representació d’un personatge, del qual ella no se’n sentia part. Va anar sentint-se cada vegada més alienada d’ella mateixa. Ser la líder d’un grup l’estava allunyant de ser la líder de la seva pròpia vida. S’esperava massa coses d’ella i li faltaven eines per gestionar tot el que això comportava.
Pseudònim:
La Comareig
Comentaris
-
Sense adonar-se. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 03-05-2022 | Valoració: 10
Un relat molt ben plantejat, on l'Aureliana, sense adonar-se es va fer líder entre tots els que eren a l'institut.
Molt original. La comareig.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-05-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!