Cercador
L'home sense cara
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
L’home sense cara
La tragèdia se’m va presentar com un gir inesperat de guió, convertint la meva vida en un escenari cruel i a mi en el titella d’un dramaturg pervers. Ho vaig perdre tot – inclosa la cara. Del tot afligit, el meu cos va quedar com un motlle indefinit.
El teatre va ser el meu únic consol. El meu cos ara era capaç de mudar la pell i ser qui em planyés. Qualsevol paper aliè a la meva realitat m’anava com un guant i, així, saltava de les catacumbes d’un teatre a un altre preparant la meva pròxima forma.
Ben aviat, el fervor malaltís de la gent per veure les interpretacions magistrals del desfigurat omplia els teatres de gom a gom i la meva resposta arrogant cap a ells només feia que enaltir el seu interès pel meu misteri, en un cercle viciós.
Tal i com van aparèixer, l’èxit i el disgust van trobar fi alhora. Enmig de l’il·lustrat monòleg de la calavera, em va semblar veure l’espectre d’ella entre el públic i l’expressió existencial de Hamlet es va esquerdar, fent renéixer la meva cara original a llàgrima viva, humà, per fi.
Roger Alabau Perich
La tragèdia se’m va presentar com un gir inesperat de guió, convertint la meva vida en un escenari cruel i a mi en el titella d’un dramaturg pervers. Ho vaig perdre tot – inclosa la cara. Del tot afligit, el meu cos va quedar com un motlle indefinit.
El teatre va ser el meu únic consol. El meu cos ara era capaç de mudar la pell i ser qui em planyés. Qualsevol paper aliè a la meva realitat m’anava com un guant i, així, saltava de les catacumbes d’un teatre a un altre preparant la meva pròxima forma.
Ben aviat, el fervor malaltís de la gent per veure les interpretacions magistrals del desfigurat omplia els teatres de gom a gom i la meva resposta arrogant cap a ells només feia que enaltir el seu interès pel meu misteri, en un cercle viciós.
Tal i com van aparèixer, l’èxit i el disgust van trobar fi alhora. Enmig de l’il·lustrat monòleg de la calavera, em va semblar veure l’espectre d’ella entre el públic i l’expressió existencial de Hamlet es va esquerdar, fent renéixer la meva cara original a llàgrima viva, humà, per fi.
Roger Alabau Perich
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!