L’extravagant

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
L’extravagant.

El Pere i la Carme porten molts anys de casats i s’estimen molt. Els dos eren del mateix poble i van anar junts a l’escola. Quan eren petits eren amics, de joves eren noviis i ara son parella. S’estimen molt l’un a l’altre.  La Carme cada dia li fa l’esmorzar, li prepara la rova i cuida tots els seus detalls. Ella es cuida de la casa i del seu marit i ell treballa en una oficina.

El Pere cada dia esmorza l’entrepà que li prepara la Carme i es vesteix amb la roba que li té preparada i marxa content cap a l’oficina.

Allí el coneixen com Pere, l’extravagant. Aquest renom li van posar desde el primer dia que hi va entrar a treballar. Es veu que el Pere tenia la mala costum de portar les camises mal planxades, els mitjons de diferents colors, les corbates extravagants i moltes altres coses referents a la seva vestimenta. El Pere li era igual, ell sempre deia que la roba que portava era cosa de la seva dona i que ells s’estimaven molt i que sempre li feia cas. Els seus companys li deien que vestit d’aquella manera la gent es riuria d’ell. Ell no feia cas dels comentaris. Ell estimava la Carme i totes les seves atencions que li dedicava. Li planxava les camises, li preparava la roba pel dia següent i a més a més era molt bona cuinera.

Els seus companys de feina no entenien com ell no es donava compte que vestia de manera extravagant. Ell com sempre passava dels comentaris i tornava a casa amb la Carme i no li deia res dels comentaris dels seus companys. Tots dos s’estimaven molt.

Va arribar el dia del sopar d’empresa i tots els empleats porten les seves parelles. Tots tenien ganes de conèixer la Carme, tenien curiositat per veure-la i a la vegada per dir-li alguna cosa sobre els seus gustos a l’hora de vestir el seu home. La Carme va arribar al sopar d’empresa de la ma del Pere i tots aquells que li volien fer algun retret van callar i la van saludar. La Carme va deixar el bastó d’invident i els va saludar.

Pseudònim. Barque

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!