Cercador
Les set vides del gat
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Les set vides del gat
El gat persa era preciós. Davant del mirall de paret s’admirava de la seva magnificència mentre suportava amb infinita paciència que la seva humana acabés d’empolainar-se. Es va mirar de nou. Qualsevol gat se sentiria afortunat de ser tant magnífic. De reüll va veure un petit objecte a la vora del marbre. Encuriosit s’hi va apropar, només per tornar-se a meravellar del seu propi reflex; no obstant, aquest mirall era petit. I estava tant, tant a la vora… que no va poder resistir-s’hi.
—Baixa, que el trencaràs!
El gat no entenia res del que li deia la humana, però pel to de veu sabia que no li agradava el que estava fent. Així que va repetir-ho.
El petit mirall va apropar-se una mica més al precipici de la pica.
—Si el trenques tindràs set anys de mala sort!
El gat va observar com la humana sortia del lavabo i va llepar-se els bigotis. El mirall va moure’s una mica més, i una mica més. Per a total satisfacció del gat, el petit objecte va caure amb gran estrèpit. Sense res més interessant a fer va començar a netejar-se.
El dilluns va caure pel terrat, però per sort només va trencar-se un parell de costelles.
El dimarts gairebé mor durant l’operació, però per sort van detectar que era al·lèrgic a l’anestèsia a temps i tot va anar bé.
El dimecres va tenir un atac de cor quan un gos escandalós va envair casa seva, però per sort no va quedar-s’hi gaire temps.
El dijous va anar d’un pèl que no l’atropellen, però per sort el cotxe va frenar a temps.
El divendres va llepar una planta que el va fer vomitar i va tornar al veterinari. Per sort la intoxicació no va ser greu.
El dissabte va veure els seus sis anys de vida passar per davant quan un ratolí amb sobrepès va mossegar-lo. Per sort el van trobar abans que es dessagnés.
El diumenge va ser un dia tranquil.
—Més et val no trencar cap altre mirall. Només et queda una vida.
El gat, altra vegada, no va entendre el que li deia, però el record d’aquella desafortunada setmana va fer que no es mirés mai més en un mirall.
Pseudònim:
Jinx
El gat persa era preciós. Davant del mirall de paret s’admirava de la seva magnificència mentre suportava amb infinita paciència que la seva humana acabés d’empolainar-se. Es va mirar de nou. Qualsevol gat se sentiria afortunat de ser tant magnífic. De reüll va veure un petit objecte a la vora del marbre. Encuriosit s’hi va apropar, només per tornar-se a meravellar del seu propi reflex; no obstant, aquest mirall era petit. I estava tant, tant a la vora… que no va poder resistir-s’hi.
—Baixa, que el trencaràs!
El gat no entenia res del que li deia la humana, però pel to de veu sabia que no li agradava el que estava fent. Així que va repetir-ho.
El petit mirall va apropar-se una mica més al precipici de la pica.
—Si el trenques tindràs set anys de mala sort!
El gat va observar com la humana sortia del lavabo i va llepar-se els bigotis. El mirall va moure’s una mica més, i una mica més. Per a total satisfacció del gat, el petit objecte va caure amb gran estrèpit. Sense res més interessant a fer va començar a netejar-se.
El dilluns va caure pel terrat, però per sort només va trencar-se un parell de costelles.
El dimarts gairebé mor durant l’operació, però per sort van detectar que era al·lèrgic a l’anestèsia a temps i tot va anar bé.
El dimecres va tenir un atac de cor quan un gos escandalós va envair casa seva, però per sort no va quedar-s’hi gaire temps.
El dijous va anar d’un pèl que no l’atropellen, però per sort el cotxe va frenar a temps.
El divendres va llepar una planta que el va fer vomitar i va tornar al veterinari. Per sort la intoxicació no va ser greu.
El dissabte va veure els seus sis anys de vida passar per davant quan un ratolí amb sobrepès va mossegar-lo. Per sort el van trobar abans que es dessagnés.
El diumenge va ser un dia tranquil.
—Més et val no trencar cap altre mirall. Només et queda una vida.
El gat, altra vegada, no va entendre el que li deia, però el record d’aquella desafortunada setmana va fer que no es mirés mai més en un mirall.
Pseudònim:
Jinx
Comentaris
-
Set vides[Ofensiu]Prou bé | 22-02-2023
Sis vides que passen en sis dies i aquí acaben el set anys de mala sort!
Un bon relat quant a originalitat. Creatiu i ben escrit. De bon llegir
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!