Les hores infinites

Les hores infinites 

Sonà el telèfon. La Sra. Rosana, E. l’estava trucant. Era primeríssima hora (laudes en horari canònic). 

-Sr. Ubach vostè sap perfectament que la seva obra està generant polèmica i això és justament el que volíem evitar quan li vam encarregar el quadre.

- Sra. que la gent faci les interpretacions que se li acudeixin forma part dels efectes desitjats   d’una obra d’art.

-Sr. Ubach sap que no és això de què li parlo, insisteixo a dir que no ha complert el seu contracte i, per tant, no li ingressarem el que faltava del preu acordat. Es va llegir les clàusules abans de firmar-lo, suposo.

-Sra. suposa malament. Me les llegiré i tingui per segur que li trucaré jo a vostè, sigui matines o completes, em serà ben bé igual. 

Va penjar sense acomiadar-se. Sí que les havia llegit i sabia que tenia les de perdre. Dos anys enrere la cúria romana li havia encarregat una obra que ajudes a imaginar el paradís a qui practica el catolicisme avui.

Mentre pintava el quadre s’havia après les hores canòniques. Li van semblar una manera relaxada d’organitzar-se el dia. A matines, abans de la sortida del sol, a les fosques, encenia la ràdio i es posava a escoltar música, sobretot clàssica, amb els ulls closos. A laudes, entre les 7 i les 8 es dutxava i esmorzava si en tenia ganes si no ho retardava fins a la sexta. A vespres sortia a passejar i a completes es permetia algun caprici, del tot venial, res que li suposés cap daltabaix si algú de la cúria o dels creients se n’assabentés. 

Es tornà al llit, i tombat reproduí mentalment el quadre. Sacs i bosses plenes de petites peces retallades de formes irregulars omplien el llenç.  Déu, al mig, d’esquena, assegut, enlaire, i la ma dreta posant una peça de les bosses en una mena de trencaclosques que travessava la composició, horitzontal, d’esquerra a dreta, donant a entendre que era infinit.  “Déu és joc” el títol. Oli sobre tela. 15 metres d’ample per 3 metres d’alt.   Museu de Montserrat. Exposició temporal.


Pseudònim
Carmosa