Cercador
Les coses no passen perquè sí
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LES COSES NO PASSEN PERQUÈ SÍ
La doctora valorà els resultats de les proves mèdiques i em digué que havia d’ingressar a l’hospital perquè corria el perill d’empitjorar greument, li supliquí, si us plau, que em deixés passar Nadal amb la família i, tot just hi passés, ho faria, per sort, accedí però amb la condició que prengués una elevada dosi de medicació. Sortí de la consulta plorant, corrents, volia arribar a casa, no tenia ganes de res, però de cop, pensí que faltava poc per la Nit de Nadal i en faltaven regals per comprar, era molt tard, a punt que tanquessin les botigues, així i tot, optí per passar per alguna, necessitava una cartera pel meu marit. La botiguera estava tancant, malgrat tot, em deixà passar, em comentà que omplís una butlleta per participar en el concurs “Milionari per un dia” el promocionaven algunes botigues del poble, em digué que era l’últim dia per poder fer-ho. No tenia ànims ni per parlar però, davant la insistència de la senyora, vaig fer-ho. No vaig pensar-hi més, i, un dia sonà el telèfon, demanaven per mi, em comunicaven que havia estat guanyadora del premi, i em van demanar que anés on s’estava fent el sorteig. Tan bon punt vaig entrar a aquella sala acompanyada del meu marit i el meu fill, vaig ser rebuda per una esclatada d’aplaudiments i felicitacions, no podia donar credibilitat allò, emocionada i amb llàgrimes als ulls, em sentí estimada, acollida per un món de gent que no coneixia. L’endemà una limusina preciosa, elegant i enorme, ens esperà a la porta de casa per emportar-nos-en a comprar a diferents botigues seleccionades, en acabar el dia em van sobrar 67 cèntims dels 6000 euros que havia guanyat i que havia invertit en regals per tots tres, per la família, per les companyes i per cadascuna de les persones de la comitiva que ens acompanyava. Vàrem passar un dia inoblidable, em sentí molt feliç, milionària per un dia, però el més important va ser haver-me oblidat durant unes hores de la terrible malaltia que sofria!!! Passat Nadal vaig ingressar-hi.
Aliec
Novembre 2020
La doctora valorà els resultats de les proves mèdiques i em digué que havia d’ingressar a l’hospital perquè corria el perill d’empitjorar greument, li supliquí, si us plau, que em deixés passar Nadal amb la família i, tot just hi passés, ho faria, per sort, accedí però amb la condició que prengués una elevada dosi de medicació. Sortí de la consulta plorant, corrents, volia arribar a casa, no tenia ganes de res, però de cop, pensí que faltava poc per la Nit de Nadal i en faltaven regals per comprar, era molt tard, a punt que tanquessin les botigues, així i tot, optí per passar per alguna, necessitava una cartera pel meu marit. La botiguera estava tancant, malgrat tot, em deixà passar, em comentà que omplís una butlleta per participar en el concurs “Milionari per un dia” el promocionaven algunes botigues del poble, em digué que era l’últim dia per poder fer-ho. No tenia ànims ni per parlar però, davant la insistència de la senyora, vaig fer-ho. No vaig pensar-hi més, i, un dia sonà el telèfon, demanaven per mi, em comunicaven que havia estat guanyadora del premi, i em van demanar que anés on s’estava fent el sorteig. Tan bon punt vaig entrar a aquella sala acompanyada del meu marit i el meu fill, vaig ser rebuda per una esclatada d’aplaudiments i felicitacions, no podia donar credibilitat allò, emocionada i amb llàgrimes als ulls, em sentí estimada, acollida per un món de gent que no coneixia. L’endemà una limusina preciosa, elegant i enorme, ens esperà a la porta de casa per emportar-nos-en a comprar a diferents botigues seleccionades, en acabar el dia em van sobrar 67 cèntims dels 6000 euros que havia guanyat i que havia invertit en regals per tots tres, per la família, per les companyes i per cadascuna de les persones de la comitiva que ens acompanyava. Vàrem passar un dia inoblidable, em sentí molt feliç, milionària per un dia, però el més important va ser haver-me oblidat durant unes hores de la terrible malaltia que sofria!!! Passat Nadal vaig ingressar-hi.
Aliec
Novembre 2020
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!