L'atracament

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
L’ATRACAMENT

-Quin fart de caminar! –va exclamar la dona esbufegant després d’haver caminat una bona estona amb el seu marit, d’ençà que el vehicle els va deixar tirats a la carretera en negar-se a funcionar sense carburant-. Caram, Jaume! Hagueres pogut fixar-te en el nivell de la benzina del cotxe.
-Potser sóc endeví, jo? Com podia saber els quilòmetres que es fan quan l’agulla marca la reserva? –afegí ell empipat pel comentari.
-D’acord, ximplet. Però com se t’ocorre xiular a un gos puçós? Per poc ens mossega.
-Molt bé, maca, i de qui ha estat la idea de fer autoestop d’una manera provocativa, ensenyant les calces? Aquell camió gairebé ens esclafa.
-Què poc sentit d’humor tens, Jaume!
-Mira qui parla: Chiquito de la Calzada en versió femenina.
-Estic feta pols, amb agulletes i segur que tinc nafres als peus, així que fes el favor de no provocar-me.
-No discutim més, Núria. Ja hem arribat.
-Per fi –sospirà ella exhausta.
Van entrar a l’estació de servei a fi de comprar una llauna de benzina. Mentre explicaven el cas a l’empleat de torn, d’amagat van aparèixer dos individus amb mitges al cap.
-Tu, caracollons! –va cridar el que portava la veu cantant-. Apa, dóna’m la pasta. Afanya’t!
-Com? –va xisclar Jaume bocabadat.
-Ja m’has sentit! Dóna’m la pasta o t’envio a l’altre barri –exigí l’atracador apuntant-lo al cap amb una pistola.
-Pel que més vulguis, Jaume, dóna-li els calés –suplicà la Núria molt amoïnada.
-Valga’m Déu! –va comentar entregant a corre-cuita la cartera al lladregot-. Fotut i humiliat per un ionqui poca-soltes.
Segons després la parella es despertava relaxada i agafada de la mà en una mena de cabina futurista hermèticament closa. Es van treure els cascos mentre una veu anodina xiuxiuejava amb afabilitat:
-Benvinguts al món de la realitat virtual... Esperem que hagin gaudit d’una experiència emocionant. Gràcies per utilitzar els nostres serveis. Tornin aviat!


Autor: Ramon González Reverter

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: