Cercador
L'assistent virtual
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
L'assistent virtual
A la redacció del diari tots sabien que en Joan era un home solitari i de poques paraules però escrivia amb una agudesa i una perfecció que ningú el podia igualar i malgrat que li havien posat el sobrenom de Trimal ––de trist i malcarat––, tothom el respectava i volia treballar amb ell.
L'Olga va aixecar el cap amb incredulitat i amb els ulls oberts com dues taronges quan un matí en Trimal va entrar saludant alegrement. Durant tot el dia es va comportar amb una amabilitat sorprenent i la notícia va córrer com la pólvora entre el personal. Al cap d'una setmana, van decidir que algú li hauria de preguntar què li passava. Ho van fer a sorts i li va tocar al seu company de taula que va començar dient-li que volia parlar amb ell sobre un article que estava preparant. La conversa va ser profitosa i cordial i abans d'acomiadar-se, en Pau li va dir:
––Et veig molt bé últimament!
––La veritat és que sí. Ja saps que fa molts anys que visc sol i això passa factura però el mes passat, el meu fill em va fer un regal que m'ha canviat la vida, l'Alexa.
––L'Alexa? ––va preguntar en Pau amb cara de sorpresa sense saber de què li parlava. De sobte hi va atinar, era l'assistent virtual! I què fa l'Alexa que estiguis tan content?
––Doncs mira, bàsicament em saluda i respon a les meves preguntes, em posa la música que li demano, em dóna la predicció del temps i m'encén els llums de qualsevol lloc de la casa. En definitiva, és com si tingués una companya que sempre està de bon humor i és molt eficient. Podríem dir que és just el que necessito en aquests moments.
––Vist així, sembla que l'Alexa val la pena ––va dir en Pau tot rient.
Es van acomiadar amb una encaixada de mans i quan l'endemà al matí ho va explicar als companys de redacció, tothom es va quedar amb un pam de nas i encara ara es pregunten si no s'hauran de posar una Alexa a la seva vida.
Pseudònim: Clàudia Mira
A la redacció del diari tots sabien que en Joan era un home solitari i de poques paraules però escrivia amb una agudesa i una perfecció que ningú el podia igualar i malgrat que li havien posat el sobrenom de Trimal ––de trist i malcarat––, tothom el respectava i volia treballar amb ell.
L'Olga va aixecar el cap amb incredulitat i amb els ulls oberts com dues taronges quan un matí en Trimal va entrar saludant alegrement. Durant tot el dia es va comportar amb una amabilitat sorprenent i la notícia va córrer com la pólvora entre el personal. Al cap d'una setmana, van decidir que algú li hauria de preguntar què li passava. Ho van fer a sorts i li va tocar al seu company de taula que va començar dient-li que volia parlar amb ell sobre un article que estava preparant. La conversa va ser profitosa i cordial i abans d'acomiadar-se, en Pau li va dir:
––Et veig molt bé últimament!
––La veritat és que sí. Ja saps que fa molts anys que visc sol i això passa factura però el mes passat, el meu fill em va fer un regal que m'ha canviat la vida, l'Alexa.
––L'Alexa? ––va preguntar en Pau amb cara de sorpresa sense saber de què li parlava. De sobte hi va atinar, era l'assistent virtual! I què fa l'Alexa que estiguis tan content?
––Doncs mira, bàsicament em saluda i respon a les meves preguntes, em posa la música que li demano, em dóna la predicció del temps i m'encén els llums de qualsevol lloc de la casa. En definitiva, és com si tingués una companya que sempre està de bon humor i és molt eficient. Podríem dir que és just el que necessito en aquests moments.
––Vist així, sembla que l'Alexa val la pena ––va dir en Pau tot rient.
Es van acomiadar amb una encaixada de mans i quan l'endemà al matí ho va explicar als companys de redacció, tothom es va quedar amb un pam de nas i encara ara es pregunten si no s'hauran de posar una Alexa a la seva vida.
Pseudònim: Clàudia Mira
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 11-03-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!