L'art no cotitza en borsa

molt bé, m#ha recordat una història personal. Erem, uns companys, a Irlanda, fa...molt anys, en un pub d'un barri pobre d'una ciutat irlandesa on no n'hi havia res a veure. El pub era brut, amb cadires en mal estat... Era quasi en Dickens, quan van entrar dues persones, una dona i un home, d'edat idefinida. L'home es va posar a tocar un violí i la dona va comencar a cantar... i en fi de compte, va ser la nt més bella, més emocionant de tot el viatge... i ens hi vam quedar hores més que planejat i... ben beguts ;-)

Encara que no cotitzi ens fa viure moments extraordinaris. Tant com el relat! Ben descrit amb prosa àgil que desperta interès i amb un final...!
AMB total cordialitat

Ja passen aquestes i és una llàstima: gent amb talent que no és reconeguda.
Ben escrit el relat.

M'ha agradat molt el teu relat; només (o més aviat diria que també) és la meva opinió, però ho és, la meva opinió, Carme_ .

És un relat agradable i ben fet, que s'entén bé, i que sap transmetre emocions (a vegades, fins i tot jo NO sé transmetre prou emocions al lector o a certs lectors).

A vegades la música té molt de poder, i alguns cops és agradable escoltar-la en viu més que no pas en gravació. Estic d'acord en aquest punt.

Pobra dona, mig obligada pel seu home a anar a un sopar on ells parlen dels seus temes. A mi m'ha passat (en el meu cas, amb el rol, no amb les lleis) i ser marginat d'aquesta manera no és divertit. I tu ho has sabut relatar molt bé en el teu relat. Felicitats.

Crec que t'hauria de llegir més, ho crec sincerament. Et guardaré als meus preferits.

Que passis un bon dia.

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats