L’Armand Cucaviu, un jove impulsiu

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
L’Armand Cucaviu, un jove impulsiu

Avui dedicaré la classe d’Història a un episodi molt dolorós que va patir la nostra comunitat. Escolteu què li va passar a l’Armand Cucaviu, per no escoltar els avis.
Aquest noi cridava l’atenció tan bon punt el tenies davant; i no n’eren culpables ni la seva extrema obesitat ni la ferocitat que transmetia a través dels ulls: ras i curt, era molt elegant. L’Armand era un solter molt cotitzat entre les seves companyes, encara que ell només pensava a gaudir dels plaers de la vida. Quan passava a prop seu, planant damunt les teulades, segur de si mateix i embotit dintre d’un vestit ben elegant amb corbata vermella, totes quedaven extasiades, tot somniant que es fixava en elles.
En aquell temps el jovent solia anar de matinada al Parc Central, on s’organitzaven concursos nocturns de bevedors: es tractava de cercar víctimes humanes i xuclar-los tanta sang com fos possible; la balança n’era l’únic jutge. No cal dir-vos que l’Armand Cucaviu hi participava intensament, oi?
Aquell 4 de desembre, però, algun nou vent li va mossegar el cervell i va arraconar tots els consells preventius que havien guiat sempre les seves escomeses. Així que, en no trobar cap altre humà a l’abast, va llançar-se damunt d’un home que caminava amb l’ajuda d’un bastó. L’ancià avançava sota la llum dels fanals, ben disposat a no deixar-se sorprendre per res ni per ningú; així que, en notar al clatell l’alè de l’Armand, es va girar alçant el braç i el va travessar com si fos un pollastre a l’ast.
Escolteu, nois i noies, us he explicat aquesta història, perquè no voldria que caiguéssiu en els seus mateixos errors. La família i l’escola, de ben petit, a ell també li havien ensenyat de respectar les persones que es recolzen en un bastó, perquè són tan sàvies com perilloses, com ja heu pogut veure.
Tan aviat com n’ensumeu una, mireu de fugir com a esperit a qui cerca el diable, perquè us hi va la vida. Ho heu entès?
Molt bé! I ara, vinga, tots cap al pati!
Marc Puig

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: