L'aposta

Es gastà una fortuna en pràctiques, per això va anar confiat a l’examen. Confiat en què guanyaria la juguesca que feu amb en Pepe: aconseguir el carnet de conduir en un llogaret perdut en la immensitat d’aquella Andalusia tan pobre en recursos econòmics com rica en humor surrealista.
- Bueno, puede usted empezar cuando quiera. Y, ante todo, no olvide que, en eso de la conducción, hay que tener más cuidado que el Capitán Garfio en un picor de huevos – digué l’examinador, mentre li picava l’ullet tot somrient amb malícia.
El consell arribà al seu cervell per provocar-li un curtcircuit: els nervis lògics i un quasi irreprimible atac de riure no fan bona parella.
- Gire a la derecha en la próxima calle, haga usted el favor, que a ver si nos vamos a perder más que una neurona en una película de Rambo – prosseguí implacable.
Quan t’expliquen un acudit, el cos pateix com un espasme sobtat, una reacció natural que aleshores fou del tot inoportuna: els reflexes li van fallar i de què que no atropella un avi que creuava un pas zebra.
- ¡Tiene usted más peligro que Freddy Krueger poniéndose las lentillas! Vamos a calmarnos, ¿le parece? - però l’esbroncat girà la cara perquè no el veiés amb un somriure que l’hauria sentenciat a l’acte.
- Ea, no se me asuste, hombre, que ya verá que, cuando termine, va estar más contento que Gepetto con una Black&Decker
Aquesta vegada va reaccionar a l’original ciri trencat prement massa l’accelerador, que el peu també s’havia apuntat a l’esbojarrada xerrameca.
- Hágame el favor de no apurar tanto las marchas, mejor ponga la cuarta, la que es más larga que la infancia de Heidi, que aquí se trata de ponerle menos imaginación que el chef de McDonald's.
Quan acabà de dir-ho, abaixà de pressa la finestreta i cridà un home que passava per la vorera:
- Chiquillo, ¿tú por la calle a estas horas de la mañana? ¡Pero si trabajas menos que el locutor del hilo musical! – i el saludà efusivament sacsejant els braços.
Hi veié borrós, que les primeres llàgrimes van fer acte de presència, i no precisament perquè l’envaís una tristor insuportable; més aviat fou un signe d’incontinència fisiològica per culpa de la verbal, ve-t’ho aquí.
- A ver si nos fijamos, que parece que tiene usted más problemas que Robocop pasando por el detector de metales – digué amb seriositat sospitosa.
El cas és que avançà un cotxe i, en tornar al carril de la dreta, el tallà tan descaradament que el conductor es va picar i temps li va faltar per situar-se al seu costat i començar a escridassar-lo:
- ¡Mira que eres inútil, más inútil que un cenicero en una moto! – esclatà.
- ¡Y tú eres tan corto que te vas a la vendimia y te llevas uvas de postre! – respongué instantàniament el llenguallarg que seia a la dreta de l’examinat.
- ¡Tienes más peligro que un copiloto de rallye tartamudo! – sentencià l’afectat per la meva perillosa maniobra, fent-se escàpol acceleradament.
En aquestes situacions violentes, val més no fer res i que el pas del temps permeti recuperar la convivència. No obstant, cada frase que havia arribat a la seva oïda l’havia impactat com una explosió d’enginy dialèctic i li provocà un atac de riure incontrolable.
- Oiga, vamos a ver, que esto es muy serio; digo yo que... ¿usted no beberá más que los peces del villancico, no? Le noto muy poco centrado, la verdad, y así es más difícil aprobar que bautizar a un gato, fijo.
Retornà sense carnet i amb l’aposta perduda, però amb l’autoestima intacta, que l’anècdota fou celebrada durant molt de temps en els seus cercles d’amistat.

Lluís Pagès