L'agonia de la llengua catalana

Un relat de: JESUS

"¿Para qué me voy a molestar en aprender tu lengua si sólo se habla aquí?" Aquesta és la frase que un amic llatinoamericà em va respondre quan li vaig preguntar er què era tan reticent a aprendre la nostra llengua. No senyors, no em vaig enfadar, no hagués gosat, tenia tota la raó! No ens desenganyem, la parlem cada vegada menys (ús social) i cada cop més malament (contaminació lingüística). El principal problema de la llengua és molt simple: No cal ni tan sols conèixer-la, es pot viure plenament en castellà a Catalunya, i no vull pensar dels altres territoris... Segur que m'esgarrifarien les dades.
M'agrada llegir molt i si a més és sobre algun tema lingüístic, em tindreu ben entretingut tota la tarda. Però em vull centrar exclusivament en la meva experiència personal:
El casc antic de Barcelona es pot considerar com un cau de llengues. Passar pels seus carrers és gaudir de la sonoritat de llengues de tot el món. I això és molt maco, enriquidor. El problema del català és que no ha sabut, ni crec que sàpiga, fer-se amb el paper principal d'aquesta comèdia, o sia, ser la llengua d'intercomunicació de tothom. Jo porto anys adreçant-me en català per sistema, només canvio al castellà si m'ho demanen, i aquesta actitud sorprén a més d'un. (I ho dic jo que tinc el castellà com a llengua materna i l'estimo tant com la catalana). La culpa de què el català no sigui la llengua de relació s'ha de buscar principalment en el comportament lingüístic d'aquells que tenen el català com a llengua mare. Per què nassos s'adrecen en castellà a un ciutadà si veuen que és d'origen marroquí o ecuatorià? Es que no parlen el català? Com ho sabem? Aquesta actitud és ben malaltissa; la podriem batejar com a "racisme lingüístic". A més, als ecuatorians que tinc per veins tampoc els hi serviria adreçar-vos en castellà... No el parlen, el criden! (és broma però es que es passen el dia xisclant espanyol!).
La darrera vegada que el meu germà i la seva dona vingueren a casa, ella es va sorprendre per què, a un veí marroquí que estava arrepenjat al costat del meu portal, li vaig demanar en català que em deixès pas per pujar escales amunt. Ell em va respondre "perdona". EM VA ENTENDRE!!! Sabeu la resposta de la meva cunyada? (catalana de diverses generacions): "Per què li parles en català?" Resposta meva: "Com vols que l'aprenguin llavors?"
Mireu senyors, vaig aprendre a parlar en català per què em vaig dedicar a "suplicar" als meus companys d'institut, que em parlessin en aquesta llengua. No ho trobo lògic, per a mi, no ens enganyem, resultaria molt més fàcil una Catalunya de llengua única castellana (que com de vegades dic, és la única llengua del meu cor). Puc defensar el català com a qualsevol, però cansa molt "ser més papista que el Papa".
No m'agraden les tragèdies però la veritat és ben patent, cada cop hi ha més gent que coneix el català però l'ús social minva any rera any. Estimats catalanoparlants: Comenceu a fer "necessari" el català o opteu per passar directament al castellà. Però si us decidiu per aquesta segona opció recordeu aquestes paraules del nacionalista irlàndès (de pare espanyol, per cert) Eamon de Valera: "No language, no country". Si renuncieu a la llengua guardeu les reivindicacions nacionalistes a la calaixera de l'àvia. ¿O no és ja prou patètic veure com els independentistes bascos fan campanya adreçant-se ... en castellà? No li veig el sentit. Greu error senyor Arzallus i companyia! És una qüestió de lògica, si es volen voluntaris per a la "independència de la llengua catalana", molts catalans de pares emigrants ens hi apuntarem. Si el que es busca és recolçament per a la independència política, jo i molts com jo passarem, en un principi, de participar. (Sóc d'aquells ingenus que encara sonmien amb una Espanya federal). Comencem per la cultura, que serà l'eina definitiva que recorçarà el nostre "fet diferencial". A més a més, voldria afegir un comentari a aquells que opinen que només amb la independència s'aconseguirà "la plenitud" lingüística. Deixem de sonmiar que no estem a l'època del romanticisme, sinó a la de la mundialització o globalització. ¿Una terra de comerciants com la nostra deixaria de banda una llengua tan útil com la castellana a nivell mundial? Els catalans som molt pragmàtics, no renunciarem mai al castellà i això és molt intel.ligent (però potser el podem deixar com a llengua d'intercomunicació amb la resta de l'estat i parlar normalment en català a casa nostra). La independènciia política no farà extingir el castellà de les nostres contrades i qualsevol política adreçada en aquesta direcció podria ser titllada com pròpia de babaus!
Els catalans de nova generació (fills dels andalusos i extremenys vinguts a partir dels anys 60) volem recolçar la NOSTRA llengua, però sovint no trobem el mateix entusisme entre la població catalanoparlant. Per què ho feu tan difícil?
Apunt final: Si el to emprat en aquest relat-comentari ha resultat ofensiu per a algú, siguin enteses aquestes paraules com a disculpa formal. Hauré de fer una segona part? "Quien sabe..."

Comentaris

  • gypsy | 10-06-2007 | Valoració: 10

    Estic plenament d'acord amb el que exposes, excepte amb la fantasia de l'Espanya Federal. Espanya no és federal ni ho serà mai. Quants intents haureu de veure per abandonar aquesta utopia?, per què no podem ser nació independent dins d'Europa i seguir coneixent l'espanyol?, com els holandesos que parlen holandès, alemany i anglès.
    Què se'ns ha perdut a Espanya quan l'experiència ens demostra que no hi ha res a fer. I no em digueu que és culpa del PP. Què ens importa el que faci el PP d'Espanya?, vivim somatitzats per Espanya.
    Per què no construïm una Catalunya entre tots els que vivim en aquesta terra i ens oblidem d'Espanya?.
    I si fóssim independents no viuriem contra Espanya, sinó a favor d'una Europa culta i progressista, que és mirar al futur amb optimisme omplint les nostres vides.
    Espanya és un mal negoci per a nosaltres, per a TOTS els que vivim a Catalunya, t'ho diu una persona provinent d'avis paterns andalusos, però que van estimar Catalunya des de el moment que hi posaren els peus.

    Visca la terra!

    gypsy

  • No es parlarà...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-06-2007 | Valoració: 10

    ...el català amb la independència, perquè contra quin enemic ens identificarem. Ja va dir Freud que per la identificació de l'individu cal violentar l'altri, jo opine com tu pense amb un Estat espanyol federal i que se seguisca emprant el català, la llengua de mon pare, que tant se l'estimava, el cas basc i l'irlandés són d'un gran absurd, jo no vull una independència i que només es parle castellà. Una forta abraçada de Vicent.

  • Aquí[Ofensiu]
    ginebre | 10-06-2007

    on visc, sento nens xinesos dirigint-se als nens marroquins en català, només poden entendre's, de moment, en aquesta llengua que és la de l'escola que comparteixen.
    Tens molta molta raó. Al final els que conservaran la nostra llengua seran els inmigrants (com a Perpinyà que ja només la parlen els gitanos i alguns avis pagesos) pobres.

    "Mireu senyors, vaig aprendre a parlar en català per què em vaig dedicar a "suplicar" als meus companys d'institut, que em parlessin en aquesta llengua."

    Suplicar:"no em discriminis! inclou-me en la teva família, en la teva llengua, en el teu país. No em deixis fora"

  • Crec que tens tota la raó![Ofensiu]

    I amb això ja t'ho he dit tot. Has deixat anar un parell de veritats com un temple: la independència política no solucionaria ni de bon tros el problema de la llengua (només cal mirar cap a Irlanda); i el català no sobreviurà sinó ens traiem el complexe de sobre i l'utilitzem habitualment, en totes les ocasions.

    Jo també penso que la llengua catalana està agonitzant, però això no vol dir que aquest estat sigui terminal i irriversible. Que el malalt se'n surti o no depèn només de què els catalanoparlants canviem d'actitud! Ara per ara, ho veig un pèl difícil, però no impossible.

    Mentre hi ha vida hi ha esperança...

  • Malgrat [Ofensiu]

    que hi ha aspectes en que no coincideixo amb l'opinió que dones, en la major part del text crec que tens tota la raó.
    Jo també sóc un dels que (i em dol molt dir-ho) practica el racisme lingüístic (així l'anomenes?). M'és molt difícil el fet de començar una conversa en català amb algú castellanoparlant i canvio de llengua enseguida. No ho puc evitar, i mira que ho provo...
    De totes maneres continuaré intentant.
    No t'aturis

    Juseph

  • solament:[Ofensiu]
    Enús | 29-01-2006

    Perfecte!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JESUS

JESUS

21 Relats

73 Comentaris

42384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Jesús M. Saldón Andrades, Mataró 1973.
La majoria de relats en català estan publicats en aquest web. Aquests relats i d'altres inèdits han estat editats sota el nom de Relats en colors. Editorial Seleer.
Actualment es treballa en la maqueta de la primera novel.la en castellà: "¿La isla de la calma?", novel.la de terror presentada ja a Mallorca i que es pot descarregar a Amazon.es Ja es pot adquirir la novel.la en paper a les principals llibreries: FNAC, Casa del Libro, Amazon o al web de l'editorial Albores.
L'autor es centra en el món convuls d'avui per a fer una novel.la que desperta les nostres pors més profundes fent servir, exagerant només una mica, les notícies que en els darrers temps ens hi acompanyen. Por en sentit pur sense caure en el tòpic de la sang fàcil.
Actualment, novembre de 2013, està preparant per a publicar, la segona part de ¿La isla de la calma?, sota el nom de "Calma muerta".
Trobareu més informació i forma de contacte amb l'autor, al seu web personal:

Pàgina web personal : www.jesus-saldon.com