La sauna

Jordi tornà a la sauna. Per a ell era un ambient ideal per trobar-se amb si mateix. Li agradava observar, extreure conclusions. Allà era igual l'estatus social al què es pertanyés: Executius agressius, joves dominats per la testosterona, jubilats avorrits de tota una vida cercant algú amb qui compartir la resta d'anys... Potser l'ambient més democràtic en què es pogués pensar.
A la recepció hi havia un noi davant d'ell: Parlava amb el treballador de la sauna en perfecte català (potser es coneixien d'altres vegades, vés a saber). L'indicà un número de taquilla on desar les pertinènces i li oferí una clau. En Jordi vestia pantaló curt i una samarreta ben ajustada que deixava intuir el seu cos format a base d'hores i hores de gimnàs. L'empleat llavors se li adreçà en castellà. Jordi però es mantingué fidel a la llengua mare i no canvià d'idioma. El seu interlocutor li donà la clau i s'acomiadaren en català. Tot pujant escales amunt, arribà a la conclusió de què entre nosaltres ens autoimposem com a llengua de relació el castellà. Potser era el seu aspecte el que donava a entendre la no-catalanitat: Noi jove, atractiu, musculat; potser no n'hi havien catalans així? Jordi somrigué per a si mateix mentre tancava la taquilla i pujava unes noves escales que el separaven d'un món exclussiu per a homes homosexuals.
Les diferents sales i estances individuals romanien sempre en penombra. No buscava sexe especialment, però li agradava fer un tomb per les instal.lacions. Observar el comportament d'aquells usuaris anònims que passejaven com a zombies buscant carn jove.
A la sala de cinema una gran pantalla projectava, en aquells moments, una pel.lícula gai on quatre homes extremadament musculats refregaven els seus cossos nus com si d'animals en zel es tractessin. Jordi es palpejà l'entrecuix, definitivament no li anava el porno. Era l'únic home de la terra al que el cinema X no li acabava d'agradar? No es va adonar que al acaronar-se havia actuat involuntàriament de reclam per a un dels espectadors que se li va apropar amb mal dissimulada intenció sexual. Aquell homenàs li debia de doblar el pes i el somriure burlesc que dibuixava al seu rostre no milloraven pas les coses. Jordi sentí nàusees i reaccionà ràpid. Marxà de la sala, però sense poder evitar que aquell cos abandonat i deixat d'home intentés refregar-se amb el seu. Es sentí temptat de girar-se i esclafar-li una bufetada però s'adonà de la seva exageració. D'alguna manera ell l'havia incitat a apropar-se.
Passejà pels diferents pisos i passadisos de la sauna en un intent d'aclarir les seves idees. Necessitava calmar-se. Arribà a la conclusió que era ell l'equivocat: Què nassos fotia allà un paio de bon veure, amb parella estable i amb una relació quasi perfecta? I la resposta li vingué a la ment com si d'una revel.lació mil.lenàrìa es tractés: Enyorava l'linstint de cacera. No es plantejava en cap moment el ser infidel, però d'alguna manera la seva naturalesa masculina l'empenyia a "caçar" altres homes. Allò era absurd, però s'adonava com un cert plaer recorria tot el seu cos cada vegada que algun paio se l'insinuava. No obstant aquell dia no tenia gens de ganes d'intimar amb cap d'ells. Potser s'havia acostumat massa a les relacions íntimes amb la seva parella, potser era simple comoditat, una manera de no tenir que explicar després res "important" al seu xicot. En Jordi no creia en la fidelitat física, simplement es sentia més còmode dins de la monogàmia. Era potser massa mandrós per a començar una relació tòrrida i anònima dins un d'aquells habitacles sòrdids. O potser no? Era tan fidel com es creia? A l'interior d'una de les habitacions del pis superior de la sauna un noi de la seva edat el va convidar a entrar... i en Jordi va voler fer la prova.
Sortí als cinc minuts. Tenia davant un dels cossos més perfectes que havia vist mai. Abdominals marcades, cames musculades... i uns bíceps magnífics, inflats d'hores mortes practicant peses. Però aquell paio cometé el gran error d'anar massa a per feina. Jordi no aconseguia trempar ni a la de tres i aquell cos de déu no l'aconseguí inspirar gens. Es feia gran potser? Es sentia malament sent infidel? No, estava segur que no era res d'això. Acaronà aquell pit perfecte però s'adonà que era com acaronar un bistec acabat de tallar. No, no li venia gens de ganes fer res amb aquell desconegut. Sabia que era millor no parlar. Allò sí que podia realment trencar tota possible màgia eròtica com si d'un malefici es tractés. I no va gosar. A aquell paio només l'interessava allò que amagava la seva tovallola. No anava gens trempat i intentà retardar aquell moment sense gaire èxit. Va ser patètic, l'home perfecte que tenia davant d'ell el convidava amb un pam de centímetres i ell acabà monstrant un sexe flàccid, que no responia a cap ordre. S'excusà amb la mentida de què potser podrien tornar a provar més tard. Res més lluny! Sentí una estranya lleugeresa quan es trobà novament al passadís. A ell el que realment li venia de gust era estar estirat damunt del llit i que el seu xicot comencés a recòrrer el seu cos centímetre a centímetre, sense cap pressa. Una part d'ell es sentia orgullosa, altre el recriminava: La seva parella hagués marxat també davant d'aquella situació temptadora? Possiblement no però, i què? No era fidel per obligació i cada persona té els seus motius personals per a reacionar de diferents maneres davant un fet similar. No va permetre que aquella lluita interna durés més. Baixà les escales i es va aturar just a la meitat per a deixar passar un home que, ben bé, podria haver estat el seu avi. Havia de superar àmpliament els setanta anys. S'agafava a la barana com si d'ella depengués la seva vida. Pujava les escales d'esglaó en esglaó. Aquell home acabat, de cos maltractat per l'edat, cercava sexe fins i tot quan ja el seu esperit es mostrava derrotat. Jordi s'adonà que era el retrat viu d'una època dura, dictatorial, de sexe i sentiments prohibits. Un impuls estrany li va fer venir ganes per un instant de tornar escales amunt i abraçar aquell cos ja deforme. Quants anys faria que cercava un amor, una parella amb la què compartir la vida? Llavors s'adonà de què tenia una enorme sort de poder viure tot allò des de la perspectiva de l'espectador ocasional, que ell no necessitava entrar en aquell joc ja què des de feia anys algú l'esperava cada vespre en arribar a casa. També es va adonar que no podia donar falses esperances a aquell home que hagués interpretat la seva abraçava com si d'una travessa sexual es tractés. "Una generació perduda", pensà mentre es dirigia cap a la secció de les saunes.
Es va asseure uns intants al vestíbul, volia observar la gent que entrava i sortia de la sauna finlandesa i de la turca. Homes i més homes de cossos caiguts, de rostre indefinit però amb la decepció marcada en forma d'arrugues. Joves de cossos encara perfectes, satisfets de les contínues negatives que oferien a tot aquell il.lús que s'atrevia apropar-se. "Fastigós", pensà. Aquells joves tenien el cos perfecte però els hi mancava la dignitat, l'ànima. Quants anys passarien fins que ells es convertirien en els vells decrèpids i busquessin l'almoïna d'algun jovenet impertinent i cregut? Jordi no podia evitar mirar-se'ls amb desdeny. No podia amb ells, no entenia que juguessin a calentar velles glòries per a després negar-lis una estona de plaer. Aquella gent gran cercava en el jove només un refugi, acaronar un cos encara incorrupte pels anys, poder oblidar per uns moments la seva decrepitud. Un oasi al final dels seus anys de vida en un món que just començava a entendre'ls però quan era massa tard.
Un d'aquells joves se l'apropà. Somreia com un veritable estúpid, pensà en Jordi, amb la seguretat que dóna el no haber rebut mai un "no" per resposta. Era tant neci, tan inexpert, que només se li va ocòrrer abordar-lo amb la frase més manida en aquestes situacions: "Tens una cigarreta?" En Jordi es va aixecar, volia ensenyar bé el seu cos de metre vuitanta a aquell insignificant noi, volia sentir el plaer inmens de dir: "No, no fumo". La cara d'estorat que es va dibuixar davant seu valé més que mil nits de plaer salvatge. "Algú els ha d'anar preparant per a les negatives", pensà. En certa manera es crèia que actuava de mestre per a una generació de gais que tenien totes les llibertats al seu abast. Però amb quina finalitat? I no sabé donar-se resposta.
Entrà a la sauna turca. Els ulls trigaren un parell de minuts a acostumar-se a la foscor d'aquella sala. L'alta humitat el va fer suar quasi immediatament. Aquell recinte estava ple de gom a gom. Li semblà trist com diversos homes panxaguts se li apropaven a quasi un pam dels seus nassos en un intent d'esbrinar si valia la pena fotre-li mà. "Si tant busquen el cos perfecte per què no intentaven començar per cuidar-se ells mateixos?", pensà. Va tenir que esquivar tres possibles "invitacions". Arribà però un moment en què estava totalment envoltat per homes que es delien per tocar-lo. Un d'ells es va agenollar i es va ficar a la boca aquell sexe flàccid seu, mort. Un altre acaronà amb violència mal dissimulada el seu pit. Jordi aconseguí fugir d'aquell indret al crit de cames ajudeu-me, just en el moment en què una boca gens sensual el començava a llepar el coll.
Fóra es sentí fatigat, i també brut. Es posà sota la dutxa, necessitava sentir-se net d'aquelles mans, d'aquelles boques. No els entenia. Buscaven el cos perfecte, sabia que cap d'ells hauria accedit a tenir sexe entre ells. En el fons es tenien fàstic. Jordi entengué llavors que quelcom no rutllava bé dins una societat on només són visibles els joves de cos escultural. De què servia tanta queixa? Ningú donava una oportunitat a ningú. Una societat que corre massa necessitava plaers inmediats, no hi havia temps per a construir res perdurable.
L'aigua caigué pel seu cos durant força temps. Jordi somreia amb els ulls tancats per no haver caigut en aquell parany social, però també una llàgrima es precipità al t
erra en adonar-se de la fragilitat del seu món perfecte. Decidit a deixar la sauna tornà cap a la taquilla per a vestir-se. Sabia que algú l'esperava a casa.
En arribar s'adonà que només el gat li faria companyia. En Miquel li havia deixat una nota sobre la taula del menjador: "Faig un cafè amb la Maite, aviat torno". I aquell "aviat " es convertí en dues hores de pacient espera. Finalment el seu amant aparegué somrient a un Jordi mig endormiscat al sofà. Una estranya sensació recorré el seu cos: Realment havia passat la tarda prenent un cafè?
Durant el sopar en Miquel li va confessar la veritat: Des de feina mesos hi havia un altre home a la seva vida.
En Jordi continuà sopant sabent que demà tornaria a la sauna amb una actitud ben diferent. Es sentí en companyia d'un total desconegut per un instant i només encertà a dir:
"Demà hem d'encarregar el peix per al sopar de dissabte."