Telèfon eròtic només per a mascles com tu! Segona part

Un relat de: JESUS

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

En Miquel no es va poder treure del cap en tot el dia la trucada que havia fet al telèfon eròtic. Malgrat sentir-se decepcionat perquè pengessin tot just quan començava a deixar-se anar, el desig de tornar a repetir l'experiència aquella mateixa nit el feia anar ben empalmat la major part del dia. Més d'un cop s'ho va haver de pensar a l'hora d'aixecar-se de la cadira. Feia goig aquell paquet! Però no quedava gens seriós. En Miquel no veia l'hora de poder tornar a parlar amb un mascle com ell! Tocaven quarts de vuit del vespre quan finalment arribà a casa. Només necessità cinc minuts per a saludar el gat, despullar-se i agafar el telèfon. Marcà el número mentre s'acomodava al llit. El seu cervell només repetia una paraula: Sexe, sexe, sexe. Escoltà un to, després un segon...
"Què passa tio! Acaves de trucar a la línia de contactes entre mascles més calenta del país. Disposes a continuació de dos segons per a gravar un missatge de salutació. Un cop acceptat al xat tindràs accès a altres tios que, com tu, van torrats per tenir una calenta sessió de sexe. Endavant! Pippp..."
En Miquel tenia molt clar què diria aquell cop: "mascle de Barna amb lloc". Més que una sessió de sexe telefònic aquella nit volia tastar el plaer en directe. La veu del locutor li respongué passats uns segons:
"Estàs a punt d'entrar al campament militar on altres mascles com tu sabran satisfer-te en directe..." I en Miquel notà com el seu sexe sobresortia pels calçotets com si tingués vida pròpia, cercant una mà experta que alleugerís el seu desig.
"Gos calent a Terrassa busca amo", "Botes i piercings, ara", "Militar de servei a Barna cerca mariconàs", "llepador viciós sense límits", "tio de Barna catxes busca similar amb lloc".
I en Miquel solicità contactar amb aquest darrer anunciant. Passaren uns segons que foren eterns. En Miquel dubtà, potser el seu anunci no era prou temptador, potser no li interessaria parlar amb ell i molt menys anar a casa seva, potser...
-Hola tio. Com va això?
-Què passa tio, com va? Què busques?
-Hola mascle. Vaig tope de torrat. Necessito un paio ben fet que em faci una visita.
-Hum! Jo visc a prop d'Arc de Triomf. Com ets físicament? Potser podriem quedar.
-Jo 32 anys, 183 centímetres, 80 kilos, moreno, ben dotat i molt canyero. I tu?
-Jo 30 tacos, 1,78 metres, 75 kilos, també moreno i fortot.
-I de polla, què?
-Mai me l'he medit! Tampoc mai s'han queixat. En tot cas si no ens agradem marxo i cap problema. Què me'n dius, eh?
En Miquel anava tant calent que no s'acabava de creure que un tio volgués anar a ca seva. S'adonava que corria un cert risc però la testosterona manava i sabia que acabaria donant la seva adreça a aquell desconegut. Dit i fet.
Arribaria a casa seva en una hora aproximadament.
Va penjar i malgrat que dubtava de què aquella trobada es realitzés, va anar directament cap al bany. Valia la pena afaitar-se? No, li quedava prou bé aquella barbeta incipient. Es ficà a la dutxa i quedà durant una bona estona relaxa't sota un doll d'aigua quasi bullint. En Miquel no va saber per què però es va abraçar i va sentir unes enormes ganes de plorar. Tancà l'aixeta. Necessitava tornar a la vida real, volia concentrar-se només en el plaer físic i no pensar en res més.
A l'habitació es posà uns texans estrets i una samarreta de tirants. No faltaren les botes de cuiro com a calçat. Obrí una cervesa i esperà al sofà a què arribés l'hora convinguda. Passaren uns minuts en què només es sentia el fort roncor del gat que buscava les carícies del seu amo. Miquel passejà la mà pel seu gros llom d'animal capat. Li digué: "No saps la de problemes que t'estalvies per no tenir instint sexual. De vegades m'agradaria estar a mi també capat." Tots dos van tenir un ensurt en sentir que tocaven al timbre.
-Hola, sóc en Marcel.
En Miquel no digué res i premé el botó per a obrir a aquell desconegut. Es mirà al mirall del revedor. Marcava un paquet d'allò més eròtic. Estava preparat. Obrí la porta quan de l'ascensor sortia un paio que li va fer pujar el desig al màxim. Respirà fons. També volia agradar. Necessitava sexe.
-Hola Miquel. -Digué l'altre tot oferint-li la mà.
-Què tal? Passa. -El convidà ell.
Va tancar la porta i com un gat en zel es tirà a sobre d'aquell amant fugaç. El desconegut, una mica sorprès, trigà uns segons a reaccionar, però als dos minuts ja s'estaven grapejant mútuament intentant desfer a l'altre de la roba que duia.
Tocà aquell pit musculós, aquell cul prominent i suculent, un paquet que prometia les més grans delícies. I acaricià aquelles botes amb el delí d'un boig. S'agenollà i començà a llepar-les.
-Ei, tio! -Li digué l'amant sorprès. -Vine cap aquí. -I li plantà un petó sorollós als llavis. En Miquel es quedà astorat. Una cosa es llepar, insultar, pessigar, fer-se obeir... però un petó? Estava desconcertat. El paio el va sacsejar i el va posar contra la paret del passadís, començà a recòrrer tot el seu cos amb petons, curts, seguits, descendets. I tornà a pujar, un petó al nas, a la boca, al coll, al pit. Carícies repartides alhora per la resta del cos, mentre en Miquel es moria de ganes per sentir aquella boca prenent el seu sexe. Aquell moment que no arriba, que es fa etern. De sobte el pantaló es descorda, en Miquel es deixa portar per l'extàsi. El seu sexe al descobert, humid, ansiós. I una boca que s'apropa, fent-li sentir la calor d'aquell alè. I un nou petó. En Miquel obrí els ulls i el mirà sorprès. Aquell paio ja no li semblava fort, catxes, varonil, salvatge... ara el veia com a home, tendre, afectuós, generós. Tremolà davant d'aquest pensament, estava confós. Una llepada breu al seu sexe acabà en un dels orgasmes més plaents que recordava. Llavors sentí l'enorme necessitat d'acariciar aquell nouvingut. De conèixer-lo millor.
-Com... com et deies?
-Marcel. Estàs més relaxat?
-Com nou. Però ara et toca a tu. -Digué mentre s'ajupia.
En Marcel el va aturar somrient.
-Ja no cal. Ens hem corregut alhora. El que més m'excita es veure com gaudeix l'amant que tinc entre els meus braços. Puc anar al lavabo?
Un Miquel al.lucinat li va indicar on era i aprofità la seva absència per a netejar "la seva passió" del terra del passadís i tornar-se a vestir.
-Bé, noi. Ha estat tot un plaer. Alguna vegada t'han dit que tens una mirada molt tendra?
-Oh, gràcies! -Va ser l'única cosa que va encertar a dir mentre li oferia la mà a aquell amant tan especial.
-Ara ja t'ho han dit. -Respongué en Marcel mentre somreia en veure la mà estesa d'en Miquel en forma d'acomiadament. Li clavà un petó al nas ben sorollós, i això el va deixar tan sorprès que en Marcel aprofità l'instant per a fer-li un petó de comiat, a la boca, amb tendresa... I marxà escales avall.
-Ens tornarem a veure? -Cridà en Miquel pel forat de l'escala un cop va reaccionar.
-Vés al lavabo!-Va ser la resposta. I un Miquel ben sorprès va obeir...
Al costat de l'aixeta hi havia una nota que deia:
"M'agrades, aquí tens el meu telèfon, em pots trucar. O no. Però a mí m'agradaria."
En Miquel va sentir un calfred recòrrer tot el seu cos.



Comentaris

  • Per cert![Ofensiu]
    olympia | 23-12-2006

    Hi hauria lloc per una 3a part?

  • Jesús...[Ofensiu]
    olympia | 23-12-2006

    Un cop més: m'encanta com escrius. Et seguiré llegint!

    Una abraçada,
    Olympia

  • Com ja han dit...[Ofensiu]
    Equinozio | 22-01-2006

    millor que l'anterior, amb més sorpreses i matissos interesants. M'agrada com desenvolupes esl personatges.


    Equinozio

  • la ostia...[Ofensiu]
    laieta | 07-11-2005

    m'ha encantat. de debo que no l'he pogut deixar. el primer ha estat bé, però aquest segon... i la nota al lavabo... ja passa a vegades això quan tan sols vols sexe. m'agradaria molt una tercera part, escrius genial.

  • els ulls...[Ofensiu]
    Ullets | 07-11-2005 | Valoració: 10

    no han deixat el relat en cap moment, desde que l'he començat a llegir. M'ha encantat... simplement genial de veritat... com el sexe s'acaba convertint en ves a saber que... la transformació del moment.... el canvi de rol. Siusplau espero una tercera part!
    FElicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JESUS

JESUS

21 Relats

73 Comentaris

42384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Jesús M. Saldón Andrades, Mataró 1973.
La majoria de relats en català estan publicats en aquest web. Aquests relats i d'altres inèdits han estat editats sota el nom de Relats en colors. Editorial Seleer.
Actualment es treballa en la maqueta de la primera novel.la en castellà: "¿La isla de la calma?", novel.la de terror presentada ja a Mallorca i que es pot descarregar a Amazon.es Ja es pot adquirir la novel.la en paper a les principals llibreries: FNAC, Casa del Libro, Amazon o al web de l'editorial Albores.
L'autor es centra en el món convuls d'avui per a fer una novel.la que desperta les nostres pors més profundes fent servir, exagerant només una mica, les notícies que en els darrers temps ens hi acompanyen. Por en sentit pur sense caure en el tòpic de la sang fàcil.
Actualment, novembre de 2013, està preparant per a publicar, la segona part de ¿La isla de la calma?, sota el nom de "Calma muerta".
Trobareu més informació i forma de contacte amb l'autor, al seu web personal:

Pàgina web personal : www.jesus-saldon.com