Telèfon eròtic només per a mascles com tu!

Un relat de: JESUS

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

En Miquel acabava d'arribar de festa. S'havia proposat sortir a prendre unes cerveses i de pas veure si trobava companyia masculina que trenqués la monotonia del seu llit. En Miquel anava calent. Feia massa temps que no cardava i això començava a tenir conseqüències. Aquella nit més que mirar-se als paios musculosos es fixava en els seus paquets. Se sentia brut, i li agradava. S'havia promès acabar amb la seva abstinència sexual però...
Però la realitat va ser molt diferent. Eren quarts de tres quan tancava la porta de casa. Un gat astorat i amb cara de sòmines se'l va mirar com si digués "qué nassos fots arribant a aquestes hores a casa!" En Miquel li va fer una moxaina mentre es desfeia de l'abric. Necessitava treure's la roba de guerra. Estava fart d'anar tan apretat!
Es desfè de la camisa i del pantaló i en calçotets va anar cap a la cuina a cercar la darrrera cervesa de la jornada. (Més que res es veia incapaç de dormir si abans no tenia sexe, i l'alcohol l'ajudaria si més no a trobar la son). Intentaria relaxar-se tot fullejant les revistes que havia arreplegat en els dos locals de l'ambient on havia anat.
Més que revistes d'informació per al públic gai allò semblaven unes pseudo-revistes porno. No passava full en què no veiés el cos escultural d'algun paio inpressionant. I en Miquel no podia treure'ls els ulls de sobre. "Collons, si que estan bons. Qui pogués tenir-los a sobre!" Allò havia d'acabar. Una cosa es reconèixer que un va desesperat per la vida i es dedica a mirar amb delí el cos del musculós de torn i un altre mirar-se els tios d'una revista com si fes anys que no cardés. Llavors va ser quan Miquel es va adonar que li era impossible recordar el darrer "polvo" que havia fotut. I girà un nou full...
"Telèfon eròtic només per a mascles com tu!", es podia llegir al costat de la foto d'un mascle impressionant vestit de militar. I en Miquel perdé els papers... Volia llepar aquelles botes! Deixar-se portar i obeir a aquell tros d'home. Mai havia trucat a un telèfon eròtic i va decidir provar sort. Marcà el número i va jeure al sofà tot començant a acaronar el seu pit. Al segon to una comunicació li va anunciar:
"Què passa tio! Acaves de trucar a la línia de contactes entre mascles més calenta del país. Disposes a continuaciió de dos segons per a gravar un missatge de salutació. Un cop acceptat al xat tindràs accès a altres tios que, com tu, van torrats per tenir una calenta sessió de sexe. Endavant! Pipppp...
"Mascle calent cerca similar", va encertar a dir amb la veu més maculina que va saber fer. Passats uns segons tot escoltant "It's raining men" (aquí no va poder dissimular una ganyota), la mateixa veu del començament el convidava a entrar a la "sala militar". Potser de forma instintiva va començar a acariciar el seu sexe per damunt dels calçotets. La reacció va ser quasi inmediata i va trempar del tot al sentir les veus dels desconeguts que, com ell, es presentaven:
"Mascle a Barna", "esclau buscant amos ardents", "catxes de gimnàs busca jovenet", "Musculós superdotat vol similar", "parella faria intercanvi", "viciós amb lloc, ara"...
En Miquel ja s'havia tret el sexe del calçotet i començà a masturbar-se de forma frenètica. Les veus anònimes el portaven quasi a l'èxtasi quan, sentí novament la veu de l'interlocutor del començament adreçant-li un missatge:
"Hei, en "porc amb les botes brutes busca...", vol parlar amb tu, si acceptes pren el número dos, en cas contrari el número tres.
Evidentment no ho va dubtar. Beneït número dos!
-Què passa cabronàs, que fas ara...
-Res mascle, al sofà amb ganes de posar-me a les teves ordres i fer-te de netejabotes.
-Així magrada malparit. Jo estic tombat a la catifa del menjador veient una porno de policies i super calent.
-Collons! Si estigués allà t'asseguro que ho passaries d'allò més bé.
-No sé si em podries ajudar, tinc un problema...
-Què et passa?
-Ara mateix només porto posades unes botes de cuiro negre però estan massa brutes. Si estiguessis aquí necessitaria primer que me les netejessis...
En Miquel, que feia estona que s'imaginava tota l'escena, no va dubtar en contestar:
-Collons paio!, si estigués amb tu t'asseguro que te les deixaria ben llustroses.... però que em donaries a canvi? -el va tentar.
-Tinc ara mateix una trempera que et deixaria la boca i el cul ben satisfets. Tinc un bon biberó ben carregat.... Creus que és suficient recompensa cabronàs?
-Ets l'hòstia, m'estic possant frenètic. Seria el millor dels premis, tu puc ben assegurar. M'encantaria...
-Maleit malparit, obre la boca collons! Estic a punt, estic a punt... -Gemec sorollós a l'altre costat de la línia. En Miquel estava cardíac i a les portes de l'orgasme quan, de cop i volta, fou interromput per la veu del començament:
"Ho sentim, però la persona amb la què parlaves ha penjat. Si vols, pots seguir escoltant els missatges dels altres connectats."
En Miquel es va quedar ben estorat. Tanta emoció per a no res, se li tallaren les ganes al moment. Penjà el telèfon i tornà a posar-se els calçotets. La trempera que portava feia goig però estava massa decebut per a fer-se una palla en aquell moment. S'acabà la cervesa d'un glop i es dirigí cap al dormitori, esperant que allò que no havia aconseguit el sexe telefònic ho aconseguís l'alcohol.
Aquella nit en Miquel va somniar amb tios estirats a catifes i masturbant-se sense parar mentre miraven pel.lícules porno. Es va despertar un parell de cops i va comprovar que la trempera amb la que havia anat al llit continuava imperturbable.
Quan es despertà a l'endemà tocaven ja quarts de dues al rellotge del menjador. S'aixecà d'un cop. La trempera havia desaparegut. En en seu lloc deixava una taca humida sobre els llençols.
En Miquel va saber llavors que aquella nit tornaria a provar sort.

Comentaris

  • Bon relat...[Ofensiu]
    Equinozio | 22-01-2006

    ... i molt ben narrat i tallat. M'agrada que algú escrigui relats aixì. Com el del pol i en jordi es casen. Bé m'en vaig a llegir els altres.

    Equinozio

l´Autor

Foto de perfil de JESUS

JESUS

21 Relats

73 Comentaris

46316 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Jesús M. Saldón Andrades, Mataró 1973.
La majoria de relats en català estan publicats en aquest web. Aquests relats i d'altres inèdits han estat editats sota el nom de Relats en colors. Editorial Seleer.
Actualment es treballa en la maqueta de la primera novel.la en castellà: "¿La isla de la calma?", novel.la de terror presentada ja a Mallorca i que es pot descarregar a Amazon.es Ja es pot adquirir la novel.la en paper a les principals llibreries: FNAC, Casa del Libro, Amazon o al web de l'editorial Albores.
L'autor es centra en el món convuls d'avui per a fer una novel.la que desperta les nostres pors més profundes fent servir, exagerant només una mica, les notícies que en els darrers temps ens hi acompanyen. Por en sentit pur sense caure en el tòpic de la sang fàcil.
Actualment, novembre de 2013, està preparant per a publicar, la segona part de ¿La isla de la calma?, sota el nom de "Calma muerta".
Trobareu més informació i forma de contacte amb l'autor, al seu web personal:

Pàgina web personal : www.jesus-saldon.com