A l'altre costat

No puc amb ells! Mira que només parlo per telèfon... que si els tingués que tractar en persona! Seria per a escanyar-los. Em supera aquesta feina. A veure, a qui se li pot acudir respondre a un anunci demanant teleoperadors per a una companyia telefònica? Sí, només a un brètol com a mi! D'ençà que vaig començar que no passa dia que algun client em faci perdre la paciència. I no passa dia que no m'empenedeixi d'haver deixat les tranquiles i relaxades cues de l'atur...
Sí, ja sé que també com a clients hem hagut de patir el mal funcionament i nefast tracte d'alguns dels que ara són els meus companys. Ja sé que és per a tornar-se boig quan volem una miqueta d'atenció. Però, em podeu creure, és molt pitjor estar a l'altra banda...
"-A veure per què collons m'heu fotut una factura de 56,38 euros quan estic de baixa des de fa dos mesos? Que es posi el teu cap! Ara!
-Dispensim, si mira bé la factura veurà que porta un signe menys davant aquesta xifra. Són les quotes d'abonament que vostè va pagar per endavant i ara se li retornen, en forma d'abonament, en el seu compte."
I llavors... Un silenci... llarg!
"-Dispensi'm. Té raó. ...sap greu. ...déu."
Tampoc tenen desperdici aquells clients que amb la factura a la mà del seu telèfon mòbil, insisteixen un i un altre cop, en demanar-te informació. Un dia aniré a comprar el diari a la peixeteria de costat de casa. Mira que si me'l vén. Tot s'ha de provar!
Un cop vaig tenir una conversa amb una dona gran durant més de déu minuts. No parava de cridar-me. Em volia reclamar de tot. Estava ja fart, no sabia si contestar-li o engegar-la (plan B perillós ja que els coordinadors estan a l'aguait). No podia més quan em va dir la frase del milió d'euros:
"-A veure nen, que jo tinc aquí més de dotze euros en trucades "napolitanes" i jo no tinc ningú a Nàpols."
Només vaig aconseguir, dir "un moment sis plau", li vaig posar música. Vaig esclatar a riure. Ho necessitava. És obvi que la clienta es referia a trucades metropolitanes.
A vegades tinc la sort de passar al perfil "català", així que només tinc trucades en aquesta llengua. Però també deixa'ls anar...
"-Mira, mejor te lo digo en castellano que me parece que no sabes hablar el catalán."
-Però si és la meva llengua materna!!!"
Al final el client va poder assumir el fet de què era el so deficient i no la meva destressa lingüística el que dificultava la comunicació.
Després sempre hi ha la típica trucada des de València:
"-Que puc parlar valencià? El parla?
-Cap problema senyor. Català-valencià, cosins germans. Digui'm!
-Che, no! Que no entiendo catalán."
El darrer cop ja no vaig gosar de contestar-li. Des de llavors que he descobert que sóc trilingüe. La hòstia!
Un altre cop li vaig dir a un client que per a donar-se de baixa ens havia d'enviar la sol.licitud per fax. Vaig flipar quan a la setmana següent al departament de baixes va arribar un paquet amb un aparell de fax a la meva atenció.
Després hi ha, com ja he dit, el típic client despistat que ens truca per a fer una consulta sobre el seu mòbil:
"-El caixer s'ha quedat la tarja del meu telèfon mòbil.
-Dispensi'm, per què ha ficat la seva tarja SIM al caixer?
-Doncs, per a recarregar-la!"
No m'ho invento. Parauleta de nen Jesús.
Una de les més bones:
"-Necessito que em pasi per fax el seu DNI.
-Es que no puc.
-Per quin motiu?
-És massa dur i s'atasca al fax..."
I jo sempre dic el mateix, sóc de lletres, la tecnologia se m'escapa, com a molts, però hi ha uns mínims, no?
De vegades em quedo amb la sensació de la càmera oculta. Penso, m'estan prenent el pèl. No... Res més lluny, són així d'espavilats.
La mare de totes les trucades absurdes però, no em passà a mi:
Era un dissabte migdia. Ho recordaré tota la meva vida. La meva companya em demanà que em posés un moment els seus cascos per tal de comprovar les seves pitjors sospites. Un client no parava de demanar-li informació i més informació. Em vaig posar els cascos. A l'altra banda del fil telefònic només se sentia els gemecs d'un home en ple èxtasi.
Vaig poder reaccionar abans no acabés "la seva feina" i li vaig dir:
"-Dispensi'm. Em comunica la meva companya que vol informació sobre tarifes d'internet?
-Sí, guapo, dona'm molta... informació."
Li vaig posar música mentre a la seva fitxa anotava...
"El client és un pervertit. Truca per a sentir la veu del teleoperador. No cal que doneu la trucada a un company de sexe masculí. El "client" és bixesual".
I això només és una petita mostra de tot el que pot passar en aquest món de teleoperadors! L'altra dia li vaig dir a la meva coordinadora, ja en conya, que a partir de la trucada atesa número cent per l'operador, se'ns havia de compensar amb una bosseta de llaminadures.
M'ha donat paraula de què la setmana vinent portarà bombons per a tots.
Cal endolcir-nos la gola... que de bestieses ja n'hi ha... a l'altre costat.