Cercador
L’ADN de la classe política
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
L’ADN de la classe política
Es tracta d’un tema clau, sens dubte, en la vida de les persones. Tots en som conscients, especialment pel que fa als més vulnerables. Una d’aquestes comeses inexcusables que cap responsable polític al front d’un país no pot eludir, i que no justifiquen reemplaçar-se amb una altra opció que no sigui el desenllaç més adient a la realitat que avui ens aplega. La ciutadania espera que la qüestió esdevingui forçosament abordada, amb tot el nostre seny i capacitat de resposta, obligats com estem a plantejar una solució institucional. Altrament, una actitud dissipada amb l’afer que avui ens ateny seria repudiada per la població, conscient del tarannà pro-actiu que reclamen als seus dirigents. És, doncs, de capital compliment que ens hi posem, tots plegats, a cercar la conclusió irrefutable en la nostra missió com a responsables de la governabilitat de la qual en som dipositaris. En l’ADN de la classe política hi ha, sense cap mena de dubte, la condició sine quan non de ser presents i atendre les necessitats d’aquells qui ens han confiat la gestió del seu benestar. No dubto que aquest deure és i serà el que ens guiï a tots nosaltres. Gràcies per la vostra atenció.
- Què, noi, has rebut el meu correu amb el discurs d’aquest vespre? Ja veus, m’ha quedat prou bé, eh? com tots els discursos polítics: no diuen absolutament res però sonen molt bé. I qui ho escolta se sent, d’alguna manera, despreocupat: està en bones mans. No t’amoïnis que ja ho aniràs aprenent. Tens tota la vida per a semblar imprescindible, però sense arribar a ser mai ningú, com imprescindible sembla la resposta que pretenc donar en el meu discurs.
Pseudònim
Paula Argemí
Es tracta d’un tema clau, sens dubte, en la vida de les persones. Tots en som conscients, especialment pel que fa als més vulnerables. Una d’aquestes comeses inexcusables que cap responsable polític al front d’un país no pot eludir, i que no justifiquen reemplaçar-se amb una altra opció que no sigui el desenllaç més adient a la realitat que avui ens aplega. La ciutadania espera que la qüestió esdevingui forçosament abordada, amb tot el nostre seny i capacitat de resposta, obligats com estem a plantejar una solució institucional. Altrament, una actitud dissipada amb l’afer que avui ens ateny seria repudiada per la població, conscient del tarannà pro-actiu que reclamen als seus dirigents. És, doncs, de capital compliment que ens hi posem, tots plegats, a cercar la conclusió irrefutable en la nostra missió com a responsables de la governabilitat de la qual en som dipositaris. En l’ADN de la classe política hi ha, sense cap mena de dubte, la condició sine quan non de ser presents i atendre les necessitats d’aquells qui ens han confiat la gestió del seu benestar. No dubto que aquest deure és i serà el que ens guiï a tots nosaltres. Gràcies per la vostra atenció.
- Què, noi, has rebut el meu correu amb el discurs d’aquest vespre? Ja veus, m’ha quedat prou bé, eh? com tots els discursos polítics: no diuen absolutament res però sonen molt bé. I qui ho escolta se sent, d’alguna manera, despreocupat: està en bones mans. No t’amoïnis que ja ho aniràs aprenent. Tens tota la vida per a semblar imprescindible, però sense arribar a ser mai ningú, com imprescindible sembla la resposta que pretenc donar en el meu discurs.
Pseudònim
Paula Argemí
Comentaris
-
El discurs pot ser imprescindible. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-04-2022 | Valoració: 10
Els dirigents són així.
Bon ADN, dels que estan en l'alta societat.
Molt bo, Paula Argemí.
Enhorabona i sort.
Salutacions. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-04-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!