Cercador
L'accident
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
L’ACCIDENT
En la poca llum d’una tarda d’hivern...
En Víctor, sorprès i molest pels llums i el renou de les ambulàncies, se allunya dels vehicles que han topat: dos munts de ferralla a banda i banda de la cruïlla.
Indiferent, arronsa les espatlles pensant que algú ja determinarà com ha anat l’accident. Es nota lleuger, com si trepitgés un sòl elàstic. Camina per un sender que s’allarga cap a dins d’un bosc emboirat. S’hi endinsa. Sent un benestar interior que augmenta amb cada passa que fa. El camí el porta fins a una clariana lluminosa on hi ha un home major assegut a terra. Té l’aparença d’un ninot desmanegat. En Victor s’estremeix quan el vell exclama:
—Has trigat molt a arribar, noi!
—A, sí? No sabria que dir-li... —balbuceja, en Víctor—. M’esperava...?
—No ho sé —contesta el vell, mirant a la llunyania tot travessant el bosc als límits de la clariana—. Així que he quedat a les fosques, m’he trobat assegut aquí sense poder-me moure. Estic content, però, perquè no em fa mal res.
En Víctor no respon. No vol perdre punt en assaborir la pau que l’envaeix i que el fa sentir resplendent, a ell també, com part de la clariana. No té consciència de quant temps passa així. Progressivament, la llum a la zona on seu el vell, disminueix; com a la sala d’un teatre abans de començar la funció. Això permet al Victor besllumar les línies d’una portalada translúcida al davant mateix del vell. Aquest, li proposa amb entusiasme:
—Seu amb mi, noi, em faràs companyia!
En aquell moment, en Víctor es sent impel·lit cap al camí que l’ha dut a la clariana. Aquest cop no hi camina, hi vola endarrere de tornada. En Victor, educat de mena, respon al vell alçant la veu perquè el senti, ja que s’allunya ràpidament de la clariana:
—No, gràcies, a casa m’esperen i tinc un fillet a punt de néixer.
Des d’un infinit que ja no pot abastar amb els ulls que comença a obrir a la UCI de l’hospital, li sembla escoltar el vell acomiadant-se:
—Afortunat, tu, noi! Aprofita-ho!
Pseudònim: MOSTELA
En la poca llum d’una tarda d’hivern...
En Víctor, sorprès i molest pels llums i el renou de les ambulàncies, se allunya dels vehicles que han topat: dos munts de ferralla a banda i banda de la cruïlla.
Indiferent, arronsa les espatlles pensant que algú ja determinarà com ha anat l’accident. Es nota lleuger, com si trepitgés un sòl elàstic. Camina per un sender que s’allarga cap a dins d’un bosc emboirat. S’hi endinsa. Sent un benestar interior que augmenta amb cada passa que fa. El camí el porta fins a una clariana lluminosa on hi ha un home major assegut a terra. Té l’aparença d’un ninot desmanegat. En Victor s’estremeix quan el vell exclama:
—Has trigat molt a arribar, noi!
—A, sí? No sabria que dir-li... —balbuceja, en Víctor—. M’esperava...?
—No ho sé —contesta el vell, mirant a la llunyania tot travessant el bosc als límits de la clariana—. Així que he quedat a les fosques, m’he trobat assegut aquí sense poder-me moure. Estic content, però, perquè no em fa mal res.
En Víctor no respon. No vol perdre punt en assaborir la pau que l’envaeix i que el fa sentir resplendent, a ell també, com part de la clariana. No té consciència de quant temps passa així. Progressivament, la llum a la zona on seu el vell, disminueix; com a la sala d’un teatre abans de començar la funció. Això permet al Victor besllumar les línies d’una portalada translúcida al davant mateix del vell. Aquest, li proposa amb entusiasme:
—Seu amb mi, noi, em faràs companyia!
En aquell moment, en Víctor es sent impel·lit cap al camí que l’ha dut a la clariana. Aquest cop no hi camina, hi vola endarrere de tornada. En Victor, educat de mena, respon al vell alçant la veu perquè el senti, ja que s’allunya ràpidament de la clariana:
—No, gràcies, a casa m’esperen i tinc un fillet a punt de néixer.
Des d’un infinit que ja no pot abastar amb els ulls que comença a obrir a la UCI de l’hospital, li sembla escoltar el vell acomiadant-se:
—Afortunat, tu, noi! Aprofita-ho!
Pseudònim: MOSTELA
Comentaris
-
Està bé si acaba bé [Ofensiu]Prou bé | 13-03-2023
Un relat que té molts trets que el fan de bon llegir. Un bon microrelat.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-03-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!