L’ABRAÇADA DE L’ETERN

Un relat de: MariaM
El passat cap de setmana me’l feia saludant al mar i gaudint de la tardor; del beneït silenci que es percep entre els pàmpols rogencs de les vinyes, sense fruit, però, amb el testimoniatge de vida dels sarments que, encara, parlen del que han estat.
Per tant i, sobtadament, vaig canviar de paisatge. Posades així les coses, ho veig ara, la relació entre l’una i l’altra. Tan avesats com som a un rostre trist de la mort, voldria i, de fet ho descobrí, posar-li un rostre amable. I n’és d’amable!
Tal vegada es faci més entenedor, si dic que vaig canviar l’estada al mar i a les vinyes, pel tanatori de Les Corts. Hi vaig ser quatre vegades; ens havien deixat dues àvies, molt properes, de 97 i 104 anys. L’una i l’altra amb vides ben viscudes i, fins els darrers moments, amb la bondat al cor.
Les dues havien format famílies nombroses, cadascuna de tarannà diferent; eren àvies-besàvies, i allà estaven tots, deixant ben palès l’amor amb què, temps enllà, els havien embolcallats, les respectives àvies i besàvies.
Aquest cap de setmana, quelcom diferent, ens omplí de pau. Pot semblar contradictori, però, crec, també, que la mort ens omplí alhora de vida, amb la bondat de les àvies al cor.
Es pot dir, senzillament, que tots estem en el mateix “pot”. Tots, en un moment determinat, hem passat o passarem, per circumstàncies similars. Abracem-nos! I si fos el cas amb mascareta.

Comentaris

  • A vegades la mort[Ofensiu]
    MariaM | 09-12-2021

    Agraïda pel teu comentari. Coincideix pensament amb el que senten.
    MariaM

  • Les descendències[Ofensiu]
    MariaM | 09-12-2021

    Amb àvies i besàvies pel mig, no hi falta mai el sentiment.
    Gràcies. MariaM

  • Trascendència[Ofensiu]
    MariaM | 28-11-2021

    ...I, és que crec que la Pau cau treballar-la cada dia.
    MariaM

  • Les descendències.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2021 | Valoració: 10


    Una bona proposta de relat, on les àvies i besàvies han de tenir present en la vida per a donar-les sentit el que han viscut. Ser àvies i besàvies en el present, és el més bonic que hi ha en el món.
    M'ha agradat com ho has plantejat. Molt bo, MariaM.
    Abraçades.

  • A vegades la mort[Ofensiu]
    Atlantis | 17-11-2021

    acosta als vius. Són moments en que`estem plens de sensibilitat i som més propensos a deixar anar les emocions. Aleshores un moment trist es converteix en un moment intens i de pau.

  • Trascendència[Ofensiu]
    Prou bé | 15-11-2021 | Valoració: 10

    Trascendir en els descendents és, per a mi, una de les poques coses que donen sentit al perquè som aquí. I l'amor que hem sabut inspirar i despertar serà el que conduirà el nostre record en el temps. Ho veig així i per això he entès la pau que expliques, que no necessita de les vinyes vora la mar!
    M'ha agradat molt!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: