La visita

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA VISITA


Has de valdre per matar o apallissar algú. Jo era jovenot, amb bona perxa i algun antecedent enganyós, i m’oferiren fer de pinxo a la fàbrica on vaig entrar a treballar. Sense saber bé on em clavava, ho vaig acceptar per guanyar-me uns cacaus extra. Calia no tenir por de res, i anar fixant-te en el que veieres fer. De vegades ens enviàvem a cobrar als morosos els deutes amb el «boss», Carassa. En fer-los una visita i ensenyar-los la pipa que ens facilitaven, n’hi havia prou: fixaven data de seguida perquè tornarem a passar a pels diners. Fins aleshores no havia vist fer-li mal de debò a ningú. Fora d’aquesta faena, també ens tocava pencar-hi com a qualsevol altre. D’altra banda, en una gran ciutat com aquella, passàvem desapercebuts.
Un dia em manaren fer-li la visita a un pobre dissortat que tenia un cobertús com a taller. Com l’home és poca cosa, em van dir, pots anar a soles. El dàtil digué que no tenia els diners ni sabia quan podria tindre’ls; que clar que volia pagar, però que ara això era el que hi havia. I que matar-lo era la manera més segura de no cobrar mai. No sabia què dir-li. Haguí d’improvisar:
―A Carassa no va agradar-li la teua resposta, compare. Te n’enviarà d’altres més resolts que jo. Potser et mataran o et deixaran fet malbé de per vida.
Llavors aparegué una xica amb ulls plorosos: la seua filla. Eren els ulls més dolços i plens de verdor que jo haguera vist mai enlloc. Havia estat escoltant.
―Tu sembles bon xicot i de segur que trobes una altra manera d’arranjar-ho. Si cal, jo podria ajudar-te a fer un bon tracte.
M’ho vaig pensar uns segons.
―Aquest serà el tracte, nena: pegarem a fugir tots tres ben lluny de la ciutat. Ton pare pel seu costat. Nosaltres dos pel nostre; salvarem la pell i la gaudirem junts.
Va estar d’acord. L’endemà aní a per ella. No pagava la pena acomiadar-me de Carassa. Vaig reballar la pipa al riu quan passàvem pel pont. Ella em va deixar un bes suau a la galta. I fins ara. És allò que diuen trobar un amor a mida.




Autor: Nico Medes

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: