Cercador
La vida d’una poma
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La vida d’una poma
L’Alba i l’Albert per fi s’havien comprat una casa, tenien 27 anys i portaven junts des dels 17. El dia que van entrar a viure a la casa, van decidir plantar un arbre, concretament un pomer, ja que la poma era la fruita preferida dels dos. L’arbre va anar creixent amb el temps, a la vegada que ells hi eren a dins de casa seva.
L’arbre, amb els seus fruits dolços de color verd, mesurava sis metres d’alçada. El seu tronc era gruixut i les seves fulles eren d’un color verdós molt bonic. Aquest tenia una peculiaritat: les seves fruites eren totes de color verd, menys una que era de color vermell. Era una poma única. El sentiment de realització que sentia aquella poma era increïble. En ser l’única d’un color diferent, estava segura que seria la més sucosa i dolça. Segur que l’agafarien aviat i aprofitarien tot el sabor.
Un dia va ploure bastant i aquest va ser un dels motius pel qual el terra estava molt humit i fèrtil. Cinc dies després de sentir la maduració, la poma vermella es va començar a acomiadar de les seves companyes. No podia creure el que estava passant. Ella se sentia com al paradís, però ara l’infern estava xuclant d’ella cap a baix. A la nit es va desprendre, trista de veure com el futur que tant esperava s’esvaïa. La poma no encaixava amb les altres pomes que hi havia. Se sentia diferent i certa part superior, però a la vegada només volia ser com les altres i encaixar. La fruita va acabar caient i sofrint sola. Després d’haver passat per tantes coses i per molt sofriment, la poma es va posar malalta i va començar a podrir-se.
Signat:
Gabriela Chaves
L’Alba i l’Albert per fi s’havien comprat una casa, tenien 27 anys i portaven junts des dels 17. El dia que van entrar a viure a la casa, van decidir plantar un arbre, concretament un pomer, ja que la poma era la fruita preferida dels dos. L’arbre va anar creixent amb el temps, a la vegada que ells hi eren a dins de casa seva.
L’arbre, amb els seus fruits dolços de color verd, mesurava sis metres d’alçada. El seu tronc era gruixut i les seves fulles eren d’un color verdós molt bonic. Aquest tenia una peculiaritat: les seves fruites eren totes de color verd, menys una que era de color vermell. Era una poma única. El sentiment de realització que sentia aquella poma era increïble. En ser l’única d’un color diferent, estava segura que seria la més sucosa i dolça. Segur que l’agafarien aviat i aprofitarien tot el sabor.
Un dia va ploure bastant i aquest va ser un dels motius pel qual el terra estava molt humit i fèrtil. Cinc dies després de sentir la maduració, la poma vermella es va començar a acomiadar de les seves companyes. No podia creure el que estava passant. Ella se sentia com al paradís, però ara l’infern estava xuclant d’ella cap a baix. A la nit es va desprendre, trista de veure com el futur que tant esperava s’esvaïa. La poma no encaixava amb les altres pomes que hi havia. Se sentia diferent i certa part superior, però a la vegada només volia ser com les altres i encaixar. La fruita va acabar caient i sofrint sola. Després d’haver passat per tantes coses i per molt sofriment, la poma es va posar malalta i va començar a podrir-se.
Signat:
Gabriela Chaves
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 19-12-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!