La venjança del corb

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA VENJANÇA DEL CORB

L’oficial de policia que estava al càrrec de la investigació va aixecar la vista dels papers. Tenia el rostre pàl·lid i prim, esgrogueït per la falta de sol, l’excés de nicotina i la llum fantasmagòrica del fluorescent. La notícia dels quatre menors assassinats que presumptament havien violat un altre company d’institut havia causat un gran enrenou a la comarca. I més quan la premsa s’havia assabentat que l’agressor era un home amb cavall i capa, que proclamava ser un bandoler del segle XIX. Aquests casos tan mediàtics li esgotaven la paciència.
Havia arribat l’advocada d’ofici de l’acusat. Massa guapa, va pensar, i havia d’acompanyar-la perquè pogués parlar amb aquell guillat. No li feia cap gràcia. Si ja havia confessat i tot, i es veia d’un tros lluny que no hi tocava. No entenia aquella fal·lera de la premsa per presentar-lo com un justicier i exagerar una llegenda escabrosa. El temible heroi s’havia fet famós per acabar amb la vida d’una colla de senyors feudals amb debilitat per les criatures. I ara un sonat es feia passar per ell per justificar una salvatjada.
Saludà els mossos que custodiaven la darrera porta i s’endinsà en el passadís de les cel·les. Era l’únic presoner d’aquell cap de setmana. Però a la cel·la no hi havia ningú. L’oficial la va obrir incrèdul, hi va entrar, la va inspeccionar per tots els racons i va clavar un crit d’indignació als mossos, que tampoc trobaren res de res. Molta pols, una manta i una ploma negra, però ni rastre de l’home, ni la roba ni tan sols del barret d’ala ampla. Mentre l’oficial se’n feia creus i renegava entre dents, un dels mossos va mirar per l’única obertura de l’estança, una petita finestra de dos pams d’alçada reforçada amb barrots d’acer, per la qual era impossible que algú hi cabés. A l’altra banda es veien les branques dels arbres agombolades pel vent i un corb que alçava el vol desplegant les seves ales, brillants com centelles, il·luminades pels rajos de llum que enaltien el negre blavós.




Pseudònim: Artemisa

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: