La urgència i la importància

Un relat de: copernic


Una vegada vaig llegir una historieta de Mafalda, la lúcida i filosòfica criatura de ficció creada per Quino, en la que la càndida nena preguntava a un obrer que estava cavant una rasa si estava buscant les arrels de la nació. El treballador, una mica malhumorat, li contestava que únicament volia arreglar un escapament de gas. Llavors Mafalda sentenciava: "Com sempre, allò que és urgent no deixa temps per a les coses importants"

He recordat aquest episodi de la inefable, rebel i irònica criatura de la qual en conservo tots els seus àlbums a rel d'un correu que m'han enviat, subratllant la contradicció en la que ens veiem immersos quan parlem d'urgències, terme que ja fa temps va deixar el llenguatge hospitalari per passar a formar part de la nostra vida diària. Un article, per exemple, pot ésser urgent si toca algun tema que els esdeveniments puguin arrossegar cap al desfasament. El correu es preguntava si hi havia alguna cosa més inajornable que viure, atesa la temporalitat de la nostra existència en aquest planeta i el cada vegada més possible escurçament de la mateixa, sempre amenaçada per l'atzar que pren habitualment forma de malaltia, accident o catàstrofe natural. Tots aquests esdeveniments poden precipitar la fi d'una vida que esperàvem que fos molt més llarga. Per a quan deixarem les coses importants, les que anhelem, aquelles amb les que gaudim realment, aquelles que donen contingut a la nostra existència? per a quan ens jubilem? I si no hi arribem, i si la senyora de la dalla es presenta a casa nostra a una hora intempestiva i ens reclama?

La vida no pot esperar. Cal que ens replantegem el que és urgent realment: Estimar, compartir, veure sortir el sol i donar gràcies per estar viu. No confonguem els termes: Donem importància a les coses que en tenen i que ens posen en contacte amb el món i valorem en la justa mesura tot el que sigui necessari però no ens ajudi a créixer com a persones, encara que ens recalquin una i altra vegada la seva peremptorietat. I deixem les urgències per als serveis de la nostra societat als qual se'ls ha encarregat que defensin el regal més valuós que tenim: La nostra vida.

Comentaris

  • Ja fem tard![Ofensiu]
    Vallespir | 25-05-2008

    El que és urgent és que ens adonem que només hi ha una certesa: que som criatures mortals. Quan haguem copsat la transcendència d'aquest fet, aniran enfonsant-se una a una totes les pressumptes urgències que hem (o ens han) anat construint durant la nostra existència.

    Fa un cert temps que en el meu cas aquesta reflexió ha adquirit el caràcter d'urgent (potser per allò del canvi que experimenta l'home a la ratlla dels 40). I, com no pot ser d'altre manera, també els meus darrers relats estan força impregnats de la temàtica de la mort i de la necessitat de no deixar per demà el que VOLS fer avui.

    Per si et ve de gust, aquí et deixo l'enllaç a un relat on ens parla algú que sap ben bé la diferència entre urgència i transdència: aquí.

    Magnífica i necessària reflexió! I, com sempre, un relat molt ben escrit.

    Una abraçada,

    Roger

  • És una qüestió d'actitud[Ofensiu]
    joanalvol | 25-05-2008

    Qui determina que una cosa sigui important? Per a qui és important, pel qui ho diu o per aquell a qui li diu?
    Qui determina l'urgència?

    Per a mi la vida no és una cosa que és devant meu i algú la dirigeix. Per a mi, la vida, és únicament l'experiència que visc. Qui determina la importància de la meva vida?
    Qui pot posar urgència a les meves prioritats?
    Costa assolir-ho i s'ha de renunciar a moltes coses, però únicament així hom pot sentir-se lliure.

    Joanalvol

  • molt + molt[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-05-2008

    Molt guapo i positiu. Gràcies Copernic.

    Vivim enfront del parany dels dilemes. O això o... El repte és saber i triar l'important...i potser l'urgent és un cop de ritme, tant sols, a l'important. Opino que poden anar plegats.

  • Aquesta es la gran veritat![Ofensiu]
    - | 24-05-2008

    La vida no pot esperar. I si no volem haver-nos de penedir quan ja sigui massa tard, hem de posar tot de part nostre per anar complint amb els petits o grans desitjos, anar fent passes cap els nostres somnis… La clau per poder reconduir una vida que s'entossudeix en arrossegar-nos, es a les nostres mans, cal fer un esforç per utilitzar-la…

    Et sona això?:

    "Persegueix allò que tant has desitjat fins que es faci realitat…. I sabràs com superar els teus mals moments, no t'oblidis mai d'allò per què has de lluitar…"

    I aquí va una cita oportuna:

    "Com éssers humans estem pensant molt en ‘ho farem més tard', o ‘et trucaré demà', ‘et visitaré un altre dia', ‘llegiré aquest llibre l'any que ve'. Però potser que no el llegeixis.
    Potser no estaràs interessat en llegir-lo l'any que ve. Potser estaràs mort."

    Viggo Mortensen

  • Clar de lluna | 23-05-2008

    ......Sí senyor! PLAS-PLAS-PLAS!!! Bona reflexió, només es viu una vegada i a vegades sembla que tot sigui important menys viure. La frase de la Mafalda brutal. És cert però, que sovint només podem fer aquestes reflexions girant el cap enrere, o sigui, quan ja has deixat escapar un tros de la teva vida. Però per sort sempre es pot rectificar i reflexionar mirant endavant. Gràcies per recordar-ho, tan pels que donen importància a les coses importants, com pels que donen urgència a les coses urgents.

    Molt bon cap de setmana i a gaudir que són quatre dies, o potser tres...

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

362362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...