La trobada

LA TROBADA           


Havia de ser precisament avui!  Avui, que a la tarda té una reunió d’empresa, i no podrà passar per casa a canviar-se de roba abans d’anar al sopar amb els excompanys de la facultat.
Hi va rumiant mentre tria curosament la camisa i la corbata que s’ha de posar. Aquestes trobades les organitza quasi sempre el nostàlgic de torn que està més sol que la una, o el triomfador que la balla grassa i vol faronejar. Pel que fa a la resta… me’ls puc imaginar: madurets com jo, el cap mig pelat i la panxeta per damunt del cinturó. 
Remena el penjador de les corbates fins que troba la que necessita. Aquesta! la de color blau marí amb llunes blanques. Discreta i avui, primordialment necessària.
Ha passat el dia. La reunió amb els proveïdors, com ell esperava, ha anat de primera. Alleujat i de millor humor que al matí, para un taxi i l’adreça al lloc on es fa la trobada amb els de la facultat.
Quan ja n’ha saludat uns quants, se li acosta un grandolàs que l’abraça com un os.
—Ah, ets aquí! Quines ganes tenia de veure’t.
—Eee…, hola —el cervell li va a tota velocitat, fins trobar la fitxa de l’os— Ah, sí, i tant! Estadística amb el Sr. Ramoneda, oi…?
L’os se’n separa però li manté les mans a les espatlles.
—Com t’ha anat la vida…? T’has casat? Tens canalla?
—Bé, sí. Tinc una parelleta que…
—Fantàstic, noi! —el talla, l’os per preguntar, encuriosit—. Encara fas servir els calçotets de la sort? Recordo que t’eren imprescindibles per aprovar els exàmens.
—A, sí? Fa tant temps, d’això…
—Sí, home. Un dia fins i tot els vas anar a treure de la roba bruta, quan no els vas trobar al calaix —riu, divertit— Jo al·lucinava, saps? Ho he explicat tantes vegades…
—Au, va, criaturades que ni recordo —diu, somrient i evasiu—. Estic content d’haver-te saludat i espero que a tu també t’hagi anat tot bé. Perdona, però he d’anar urgentment al servei.
L’os es queda tallat. Ell se n’allunya allisant-se amorosament la corbata de llunes.



Pseudònim:
Mostela